SALMS 42 - Bíblia Evangèlica Catalana

LLIBRE IIPer què t’entristeixes, ànima meva?(Del mestre de cant. Maskil dels fills de Corè.)

1Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua,

així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.

2La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent;

quan podré entrar i presentar-me davant Déu?

3Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,

mentre em diuen a cada moment: “On és el teu Déu?”

4Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu,

quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu,

entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.

5Per què t’entristeixes, ànima meva,

i et contorbes dintre meu?

Espera en Déu, que encara podré lloar-lo,

Salvador meu i Déu meu.

6Dintre meu em sento l’ànima trista,

per això em recordo de tu, des del país del Jordà

i de l’Hermon, des del puig de Missar.

7Un abisme en crida un altre, al bro-git de les teves cascades;

tots els teus torrents i el temporal han passat per damunt meu.

8Però de dia confirma el Senyor la seva gràcia,

i de nit estarà en mi el seu càntic,

i una oració al Déu vivent.

9I diré a Déu, la roca meva: “Per què m’has oblidat?

Per què haig d’anar trist, sentint l’opressió de l’enemic?”

10Fins a esclatar-me els ossos m’es-carneixen els adversaris,

repetint-me a cada moment: “On és el teu Déu?”

11Per què t’entristeixes, ànima meva,

i et contorbes dintre meu?

Espera en Déu, que encara podré lloar-lo,

Salvador meu i Déu meu.