ÈXODE 13 - Bíblia Evangèlica Catalana

Sobre els primogènits i sobre els àzims

1El Senyor va parlar a Moisès i li digué:

2“Em consagraràs tot primogènit, tot pri-mer nascut d’entre els fills d’Israel, tant si és home com si és bèstia, perquè és meu.”

3Moisès digué al poble: “Recordeu-vos d’aquest dia en què heu sortit de l’Egip-te, de la casa de servitud, ja que ha estat amb la seva poderosa mà que el Senyor us ha tret d’aquí; aquest dia no menjareu pa fermentat.

4En aquest dia del mes d’abib, vosaltres sortiu d’Egipte.

5I serà que, quan el Senyor t’hagi introduït a la terra del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, de l’hivita i del jebuseu, que va jurar als teus pares que els dona-ria, terra que regalima llet i mel, obser-vareu aquesta celebració en aquest mes.

6Durant set dies menjaràs pa àzim, i el dia setè serà festa solemne en honor del Senyor.

7Menjaràs pans àzims durant els set dies, i no s’ha de veure pa fermentat a casa teva ni llevat en tot el teu territori.

8I en aquella diada explicaràs al teu fill: Això és a causa del que va fer el Senyor per mi quan vaig sortir de l’Egipte.

9I et serà com un senyal damunt la mà i com a remembrança entre els ulls, a fi que la llei del Senyor estigui en la teva boca, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.

10I guardaràs aquest precepte en la data precisa, any rere any.”

Normes sobre els primogènits

11“Quan el Senyor t’haurà dut a la terra del cananeu, tal com ho va jurar a tu i als teus pares, i te l’hagi lliurada,

12llavors dedicaràs al Senyor tot el primer que obre el si matern. També tot el primer nascut de part de les teves bèsties, si és mascle, pertany al Senyor.

13Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redi-meixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit entre els teus fills.

14I serà que quan el teu fill, el dia de demà, et pregunti: Què significa això?, li diràs: Amb mà forta el Senyor ens va treure de l’Egipte, la casa de les nostres servituds.

15Succeí que, quan el faraó va refusar de deixar-nos marxar, el Senyor va fer morir tots els primogènits del territori egipci, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això redimeixo tot primogènit dels meus fills.

16Això serà com un senyal damunt la teva mà i com a remembrança entre els teus ulls, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.”

La marxa cap al desert

17Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va guiar pel camí de la terra dels filisteus, tot i que era més directe, perquè Déu es deia: “No fos cas que, davant els atacs, el poble se’n des-digui i prefereixi tornar a l’Egipte.”

18Déu, doncs, va fer que el poble do-nés la volta pel camí del desert en direc-ció al Mar Roig. Els fills d’Israel van anar pujant en formació des de la terra d’Egipte.

19I Moisès s’endugué els ossos de Josep, perquè aquest havia fet jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.”

20Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a la vora del desert.

21El Senyor caminava davant seu, de dia en una columna de núvols, per mos-trar-los el camí, i de nit en una columna de foc, per il·luminar-los, perquè po-guessin caminar tant de dia com de nit.

22Mai no va apartar de davant del poble la columna de núvols durant el dia ni la columna de foc durant la nit.