OSEES 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

La infidelitat d’Israel

1“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’.

2Acuseu la vostra mare, acuseu-la.

Perquè ella no és la meva muller

ni jo sóc el seu marit.

Que es tregui de la cara les seves prostitucions

i del pit els seus adulteris,

3no sigui que jo la despulli, quedi tota nua

i la deixi com el dia que va néixer,

la converteixi en un desert,

la torni com una terra eixuta

i la faci morir de set.

4No tindré compassió dels seus fills,

ja que són fills de fornicacions.

5La seva mare es va prostituir;

la qui els va infantar es va deshonrar

quan digué: Aniré darrere els meus amants,

que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli,

l’oli i els meus licors.

6Per això, li barraré el pas amb es-pines,

l’envoltaré d’una tanca

i no podrà trobar el seu camí.

7Anirà darrere els seus amants,

però no els aconseguirà;

els buscarà, però no els trobarà.

Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit,

perquè abans m’anava millor que no pas ara.

8Ella no reconegué que era jo qui li donava

el blat, el vi i l’oli,

i que jo li multiplicava la plata i l’or

que ells van fer servir per adorar Baal.

9És per això que tornaré,

i prendré el meu blat al seu temps,

el meu vi novell al seu moment,

i recuperaré la meva llana i el meu lli,

que eren per a cobrir la seva nuesa.

10Ara, doncs, descobriré les seves deshonestedats

a la vista de tots els seus amants,

i ningú no la deslliurarà de la meva mà.

11Posaré fi a tot allò que la fa feliç:

les festes, els novilunis, els dis-sabtes

i totes les festes solemnes.

12Li arrasaré les vinyes i les figueres,

de les quals deia: Això és el meu guany,

els regals que m’han fet els meus amants.

Les convertiré en camps de matoll,

perquè serveixin de menjar al bes-tiar del camp.

13La castigaré pels temps que oferia encens als baals,

quan es guarnia amb arracades i joies

per anar darrere els seus amants

i s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.”

El Senyor estima el seu poble

14“Però heus aquí que jo l’enamoraré,

la conduiré al desert i li parlaré al cor.

15Des d’allí li restituiré les vinyes,

i la vall d’Acor serà porta d’espe-rança;

i allà respondrà com en els dies de la seva joventut,

com en el temps quan va pujar d’Egipte.

16Succeirà aquell dia –dic jo, el Senyor,

que em diràs –Marit meu–,

i ja no em diràs mai més –Baal meu–,

17perquè trauré de la seva boca els noms dels baals

i mai més no seran pronunciats els seus noms.

18En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte

amb les bèsties del camp i amb les aus del cel,

i amb els rèptils de la terra.

Eliminaré els arcs, les espases i les guerres,

i faré que tinguin tranquil·litat i repòs.

19Et prendré com a esposa per sempre,

et prendré com a esposa amb arres de justícia i rectitud,

d’amor constant i compassió.

20Faré que t’esposis amb mi amb fidelitat,

i coneixeràs qui és el Senyor.

21Succeirà aquell dia que jo res-pondré

–dic jo, el Senyor–, respondré al cel,

i aquest respondrà a la terra;

22la terra respondrà al blat, al most i a l’oli,

i ells respondran a Jizreel.

23La sembraré per mi a la terra,

tindré compassió de la ‘No-compa-dida’,

i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’,

i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.”