PROVERBIS 30 - Bíblia Evangèlica Catalana

VI- PARAULES D’AGURTotes les promeses de Déu són ben provades.

1Paraules d’Agur, fill de Jaqué.

L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal.

2Si jo sóc més estúpid que ningú,

i em manca intel·ligència humana,

3i no he assolit la saviesa,

com podré copsar la ciència del Sant?

4Qui ha pujat al cel i n’ha davallat?

Qui ha recollit el vent amb els seus punys?

Qui ha retingut les aigües en un mantell?

Qui ha fixat els confins de la terra?

Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?

5Totes les promeses de Déu són ben provades.

Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.

6No afegeixis res a les seves pa-raules,

no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider.

7Dues coses et demano, Senyor;

no me les neguis abans no mori:

8allunya de mi falsedat i mentida,

i no em donis pobresa ni riquesa.

Dóna’m l’aliment necessari,

9no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”,

o que en la pobresa em doni per robar

i blasfemi el nom del meu Déu.

10No malparlis d’un servent davant del seu amo,

no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.

11Hi ha gent que maleeix el pare

i no beneeix la mare!

12Una gent que es creu pura

i no es neteja la pròpia brutícia!

13Una gent de mirada altiva

i que enlaira les parpelles!

14Una gent que té dents com espases

i queixals com ganivets

per a devorar els desvalguts de la terra

i els pobres d’entre els homes!

VII- PROVERBIS NUMÈRICS

15Dues filles té la sangonera,

que diuen: “Dóna’m, dóna’m!”

Tres coses hi ha insaciables,

i una quarta que mai no diu prou:

16el país dels morts, el ventre estèril,

la terra eixuta d’aigua

i el foc que mai no diu prou.

17L’ull que escarneix el pare

i defuig l’acatament a la mare,

que els corbs feréstecs l’arrapin

i els voltors el devorin.

18Tres coses hi ha que em sobrepassen,

i una quarta que no conec:

19el rastre de l’àguila en els aires,

el rastre de la serp sobre la roca,

el rastre del vaixell al mig del mar

i el rastre de l’home en la donzella.

20Així es comporta la dona adúltera:

menja i, netejant-se la boca,

diu: “No he fet cap mal!”

21Per tres coses tremola la terra,

i la quarta no pot suportar:

22l’esclau que arriba a rei,

l’insensat que va ben alimentat,

23la dona rebutjada que aconsegueix casar-se

i la criada que hereta la seva mes-tressa.

24Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra,

que són els més savis d’entre els savis:

25les formigues, tropa no gens forta,

però que s’assegura l’aliment a l’estiu;

26els damans, grup no gens valent

que estableix el seu cau en el rocall;

27les llagostes, que no tenen rei,

però totes avancen en colles;

28la sargantana, que es pot agafar amb la mà,

però s’està en palaus reials.

29Tres coses hi ha que tenen un pas elegant,

i la quarta d’airós caminar:

30el lleó, el més fort dels animals,

que no recula per res;

31el gall, que es passeja tot tibat entre gallines;

el boc, quan condueix un ramat,

i el rei quan dirigeix el seu poble.

32Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te,

i has reflexionat, tapa’t la boca;

33perquè prement la llet se’n treu mantega,

prement el nas se’n treu sang,

i prement la ira se’n treuen baralles.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help