SALMS 142 - Bíblia Evangèlica Catalana

Tu coneixes prou bé per on camino(Maskil. De David. Quan era a la cova. Oració.)

1El meu crit clama al Senyor,

el meu crit implora al Senyor.

2Davant seu aboco el meu plany,

davant d’ell exposo la meva angoixa

3quan em sento del tot desanimat.

Tu coneixes prou bé per on camino;

en el camí per on vaig m’han parat un llaç.

4Guaita a la dreta i mira: no hi ha qui m’atengui;

no tinc on escapar-me,

a ningú no li preocupa la meva vida.

5Vinc a tu clamant, Senyor,

i dic: “Tu ets el meu refugi,

el meu bé en aquesta terra.”

6Para atenció al meu plany, perquè estic del tot abatut.

Deslliura’m dels meus persegui-dors,

perquè són més forts que no pas jo.

7Treu-me de la presó,

que pugui lloar el teu nom.

Els homes honrats faran rotllana al meu voltant,

perquè tu m’hauràs afavorit.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help