EZEQUIEL 14 - Bíblia Evangèlica Catalana

Contra la idolatria

1Alguns dels ancians d’Israel van venir a veure’m i es van asseure davant meu.

2Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

3“Fill d’home, aquesta gent porta els seus ídols arrelats al cor, i tenen sempre al davant allò que els fa caure en el pecat, ¿i jo he de permetre que aquests em consultin?

4Per tant, parla amb ells i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Qualsevol home de la casa d’Israel que dugui els seus ídols arrelats al cor i tingui al davant allò que el fa caure en el pecat, si des-prés ve a consultar el profeta, jo, el Senyor, li donaré la resposta que mereix la seva múltiple idolatria.

5Així captaré la casa d’Israel en el seu propi cor, ja que tots ells s’han apartat de mi darrere els seus ídols.

6Per tant, diràs a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Convertiu-vos i abandoneu la vostra idolatria; aparteu la mirada de totes les vostres abominacions!

7Perquè qualsevol de la casa d’Israel o dels forasters que hi viuen que deixi de seguir-me a mi, permetent que els ídols arrelin en el seu cor, i posi al davant allò que el fa caure en el pecat, si després ve al profeta perquè em consulti, jo, el Senyor, li respondré per mi mateix.

8M’encararé contra aquest home i en faré un escarment exemplar. L’extermi-naré d’entre el meu poble d’Israel; i sa-breu que jo sóc el Senyor.

9I si un profeta es deixa seduir i dóna algun missatge serà perquè jo l’hauré deixat seduir. Alçaré la meva mà contra ell i l’exterminaré d’entre el meu poble d’Israel.

10Ells carregaran amb el pes de les seves culpes, i el profeta tindrà tanta culpa com aquell qui el consulti;

11a fi que la casa d’Israel no s’esgarriï mai més lluny de mi, ni es contamini amb cap de les seves transgressions, sinó que ells siguin el meu poble i jo sigui el seu Déu. Paraula de Déu, el Senyor.”

Responsabilitat personal

12Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

13“Fill d’home, si un país peca contra mi amb una greu transgressió, i jo alço la meva mà contra ell, li prenc l’estoc de pa, li envio la fam i extermino homes i bèsties,

14i enmig d’ell s’hi trobaven aquests tres homes: Noè, Daniel i Job, només ells salvarien la vida, gràcies a la seva justícia, diu Déu, el Senyor.

15I si jo deixo anar bèsties ferotges per aquell país, a fi que el devastin fins a convertir-lo en una desolació per on ningú no gosés passar a causa de les feres,

16i aquests tres homes es trobessin allà, per vida meva, diu el Senyor Déu, que no podrien salvar ni fills ni filles; només ells es salvarien, mentre que el país seria devastat.

17O si feia venir l’espasa contra aquell país, ordenant: Espasa, passa pel país i extirpa per igual homes i bèsties,

18i aquests tres homes es trobessin allà, per vida meva, diu el Senyor Déu, que no podrien salvar ni fills ni filles; només ells es salvarien.

19O si jo feia venir la pesta sobre aquell país, i hi vessava la meva indignació en sang, a fi d’extirpar-ne tant els homes com les bèsties,

20i Noè, Daniel i Job s’hi trobessin enmig, per vida meva, diu el Senyor Déu, que no podrien salvar ni fills ni filles, només ells salvarien la vida, grà-cies a la seva justícia.

21Però el Senyor Déu ha dit: Molt pitjor serà quan jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells terribles: l’espasa, la fam, les bèsties ferotges i la pesta, a fi d’extirpar-ne tant els homes com les bèsties.

22Tot i així, hi serà deixada una resta de supervivents, de fills i filles, que els faran sortir; i quan arribin on sou vosaltres sabreu quin ha estat el seu compor-tament i quins els seus actes, i com-prendreu les raons del mal que he fet caure sobre Jerusalem, de tot el que he hagut de fer venir contra ella.

23Serà un consol per a vosaltres quan sabreu com s’han comportat i com han obrat, i comprendreu que no haurà estat sense motiu tot el que jo he fet. Paraula de Déu, el Senyor!”