GÀLATES 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

Pau reconegut pels apòstols

1Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus.

2Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig expli-car als notables de quina manera predi-co l’evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat

3Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec.

4I això malgrat els falsos germans intrusos que s’havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d’esclavitzar-nos,

5als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l’evangeli es mantingués intacta entre vosaltres.

6En canvi, de part dels considerats principals (no m’interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou;

7al contrari: van comprendre que se m’havia confiat l’evangeli de la incir-cumcisió, com a Pere el de la circum-cisió,

8ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m’ha capacitat també a mi per als pagans.

9Per això, Jaume, Cefes i Joan, consi-derats com a puntals de l’església, reco-negueren la gràcia que se m’havia con-cedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus.

10Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.

Pau censura el comportament de Pere

11Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable.

12En efecte, abans que arribessin al-guns del grup de Jaume, menjava amb els d’origen gentil; però així que arriba-ren, es retreia d’aquells i se n’apartava, com si temés els d’origen jueu.

13Aleshores, també els altres jueus dis-simulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells.

14Però, quan vaig veure que no cami-naven rectament segons la veritat de l’e-vangeli, vaig dir a Cefes davant de tot-hom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus?

15Nosaltres som jueus de naixement i no tenim res a veure amb els pagans pecadors,

16però sabem que ningú no és rehabi-litat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d’ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei.

17Ara bé, si tot cercant d’ésser rehabi-litats en el Crist, també nosaltres resul-tem ser pecadors, ¿vol dir que el Crist és al servei del pecat? De cap manera!

18Perquè, si torno a reconstruir allò que acabo d’enderrocar, demostro jo mateix que em vaig equivocar.

19Perquè jo, per la Llei vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic cru-cificat amb Crist;

20per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.

21No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.