LAMENTACIONS 4 - Bíblia Evangèlica Catalana

Quarta lamentació. La fam de JerusalemÀlef

1Com s’ha ennegrit aquell or,

com ha degenerat un or tan fi!

Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.

Bet

2Els il·lustres fills de Sió,

preats com l’or depurat,

com són tinguts per atuells d’argila,

per obra de terrisser!

Guímel

3Fins i tot els xacals alleten

i crien els seus cadells;

però la filla del meu poble

s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.

Dàlet

4La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set;

els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.

He

5Els qui menjaven requisits

es consumeixen pels carrers;

els qui creixien enmig del luxe

s’arrosseguen pels femers.

Vau

6La iniquitat de la filla del meu poble

ha estat més gran que el pecat de Sodoma,

que va ser arrasada en un instant,

sense rebre ajut de ningú.

Zain

7Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet;

forts i vermells com el corall,

resplendents com el safir.

Het

8El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge:

no els reconeixen pel carrer,

tenen la pell enganxada als ossos,

resseca com l’escorça.

Tet

9Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam,

perquè aquests van morir a poc a poc

per manca dels fruits de la terra.

Iod

10Mans de mares sensibles

han cuit els seus propis petits;

els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble.

Caf

11El Senyor ha desfogat la seva indignació,

ha abocat l’ardor de la seva ira;

ha calat foc a Sió

i n’ha devorat els fonaments.

Làmed

12No pensaven pas els reis de la ter-ra,

ni tots els habitants del món,

que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.

Mem

13Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes,

per les iniquitats dels seus sacerdots,

que vessaven dins d’ella

la sang dels justos.

Nun

14Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang;

ningú no gosava tocar les seves vestidures.

Sàmec

15Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds!

Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu!

Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí.

Pe

16El rostre del Senyor els ha dispersat,

no se’ls tornarà a mirar.

No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians.

Ain

17I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut:

vana il·lusió!

Des de la nostra talaia guaitàvem

vers una nació que no ens podia salvar.

Sade

18Vigilaven els nostres passos,

talment que no podíem transitar pels carrers.

S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert;

sí, ha arribat la nostra fi.

Cof

19Més ràpids que les àguiles del cel

van ser els nostres perseguidors;

ens percaçaven per les muntanyes,

ens posaven emboscades al desert.

Reix

20L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida,

ha estat capturat en els seus fossats;

ell, de qui dèiem: A la seva ombra

viurem entre les nacions.

Xin

21Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us,

que també a tu t’arribarà el calze:

t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!

Tau

22S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió;

el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada.

Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom,

posarà al descobert el teu pecat!

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help