1Com s’ha ennegrit aquell or,
com ha degenerat un or tan fi!
Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.
Bet2Els il·lustres fills de Sió,
preats com l’or depurat,
com són tinguts per atuells d’argila,
per obra de terrisser!
Guímel3Fins i tot els xacals alleten
i crien els seus cadells;
però la filla del meu poble
s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.
Dàlet4La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set;
els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.
He5Els qui menjaven requisits
es consumeixen pels carrers;
els qui creixien enmig del luxe
s’arrosseguen pels femers.
Vau6La iniquitat de la filla del meu poble
ha estat més gran que el pecat de Sodoma,
que va ser arrasada en un instant,
sense rebre ajut de ningú.
Zain7Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet;
forts i vermells com el corall,
resplendents com el safir.
Het8El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge:
no els reconeixen pel carrer,
tenen la pell enganxada als ossos,
resseca com l’escorça.
Tet9Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam,
perquè aquests van morir a poc a poc
per manca dels fruits de la terra.
Iod10Mans de mares sensibles
han cuit els seus propis petits;
els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble.
Caf11El Senyor ha desfogat la seva indignació,
ha abocat l’ardor de la seva ira;
ha calat foc a Sió
i n’ha devorat els fonaments.
Làmed12No pensaven pas els reis de la ter-ra,
ni tots els habitants del món,
que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.
Mem13Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes,
per les iniquitats dels seus sacerdots,
que vessaven dins d’ella
la sang dels justos.
Nun14Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang;
ningú no gosava tocar les seves vestidures.
Sàmec15Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds!
Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu!
Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí.
Pe16El rostre del Senyor els ha dispersat,
no se’ls tornarà a mirar.
No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians.
Ain17I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut:
vana il·lusió!
Des de la nostra talaia guaitàvem
vers una nació que no ens podia salvar.
Sade18Vigilaven els nostres passos,
talment que no podíem transitar pels carrers.
S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert;
sí, ha arribat la nostra fi.
Cof19Més ràpids que les àguiles del cel
van ser els nostres perseguidors;
ens percaçaven per les muntanyes,
ens posaven emboscades al desert.
Reix20L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida,
ha estat capturat en els seus fossats;
ell, de qui dèiem: A la seva ombra
viurem entre les nacions.
Xin21Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us,
que també a tu t’arribarà el calze:
t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!
Tau22S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió;
el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada.
Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom,
posarà al descobert el teu pecat!
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.