1 SAMUEL 19 - Bíblia Evangèlica Catalana

Jonatan salva David

1Llavors Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus servidors que volia fer morir David; però Jonatan, el fill de Saül, tenia molt d’afecte a David.

2Per això, Jonatan va avisar David i li digué: “El meu pare Saül s’ha proposat de matar-te. Vés amb compte demà al matí, queda’t amagat i no et deixis veure.

3Mentrestant, jo sortiré i em posaré al costat del meu pare en el camp on tu estiguis, li parlaré de tu, veuré el que hi ha i t’ho faré saber.”

4Jonatan va parlar bé de David al seu pare Saül, i li digué: “Que el rei no faci cap greuge a David, el seu servidor, perquè ell no t’ha perjudicat, ja que tot el que ha fet ha estat en bé teu.

5Va exposar la seva vida i va matar aquell filisteu, concedint així el Senyor una gran victòria a tot Israel. Tu mateix ho vas veure i te’n vas alegrar; per què, doncs, et vols fer responsable de sang innocent matant David sense cap motiu?”

6Saül va fer cas de Jonatan i va jurar: “Per vida del Senyor que no serà mort.”

7Després, Jonatan va cridar David i va contar-li aquesta conversa. I Jonatan va portar David a la presència de Saül, i David va continuar al seu costat com abans.

Nou atemptat de Saül contra David

8Altra vegada hi hagué guerra; i David va sortir a lluitar contra els filisteus, els va infligir una gran derrota i ells van fugir davant seu.

9El mal esperit del Senyor va tornar a atacar Saül quan estava descansant a casa seva, amb la llança a la mà, mentre David tocava l’arpa.

10Saül va intentar clavar David a la paret amb la llança, però David va es-quivar el cop i la llança es va clavar a la paret. David va fugir i es va amagar aquella mateixa nit.

11Saül va enviar uns homes a casa de David perquè el vigilessin i el matessin l’endemà matí. Però Mical, la seva mu-ller, el va avisar i li digué: “Si aquesta nit no salves la teva vida, demà al matí seràs mort.”

12Mical va despenjar David per una finestra, i així ell es va escapar, fugint a amagar-se.

13Després, Mical va agafar el terafim i el va ficar al llit. A la capçalera hi va posar l’estora de pèl de cabra i ho va tapar amb el cobrellit.

14I quan Saül va enviar els homes a agafar David, ella els digué: “Està malalt.”

15Saül va fer tornar aquells homes perquè veiessin David, i els digué: “Porteu-me’l amb el llit i tot, que el matarem.”

16Quan hi van arribar, els homes van descobrir l’estàtua amb l’estora de pèl de cabra a la capçalera.

17Llavor Saül digué a Mical: “Per què m’has enganyat d’aquesta manera i has deixat que el meu enemic fugís i s’es-capés?” Mical respongué a Saül: “Ell m’ha dit: deixa’m marxar, si no vols que et mati.”

David a Naiot de Ramà

18David, doncs, va fugir i es va escapar anant a Ramà, on era Samuel, i li va explicar tot el que Saül li havia fet. Després, ell i Samuel van anar a viure a Naiot.

19Més tard, van avisar Saül dient-li: “Mira, David viu a Naiot de Ramà.”

20Saül hi va enviar uns homes perquè agafessin David. Aquests van veure la congregació de profetes que, presidits per Samuel, profetitzaven. Llavors l’es-perit de Déu va posseir els enviats de Saül, de manera que ells també es van posar a profetitzar.

21Van comunicar el fet a Saül i ell hi va enviar uns altres homes, i també aquests es van posar a profetitzar. Lla-vors hi va enviar un tercer grup d’homes, però igualment aquests es van posar a profetitzar.

22Per últim, ell mateix va anar a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar: “On són Samuel i David?” Li van contestar: “Mira, són a Naiot de Ramà.”

23Aleshores es va dirigir cap a Naiot de Ramà, però també a ell el va envair l’esperit de Déu, de manera que va seguir endavant caminant i profetitzant fins que va arribar a Naiot de Ramà.

24Ell també es va despullar dels seus vestits i es va posar a profetitzar davant de Samuel, i es va quedar despullat a terra tot aquell dia i tota aquella nit. És per això que diuen: “També hi ha Saül entre els profetes?”