ESTER 7 - Bíblia Evangèlica Catalana

Desgràcia i mort d’Aman

1El rei, acompanyat d’Aman, va anar al banquet de la reina Ester.

2I també aquest segon dia, el rei digué a Ester mentre bevien vi: “Què vols demanar, reina Ester, que t’ho concediré? Quin és el teu desig? Encara que sigui la meitat del regne, et serà concedit.”

3La reina Ester va contestar així: “Si he trobat gràcia als teus ulls, oh rei, i si al rei li sembla bé, que se’m concedeixi la meva vida, com a petició, i la del meu poble, com a desig.

4Perquè tant jo com el meu poble hem estat venuts per a ser destruïts, matats i exterminats totalment. Si haguéssim estat venuts per a ser esclaus i esclaves, llavors no hauria dit res, tot i que l’enemic mai no podria compensar el perjudici causat al rei.”

5Llavors, Assuer va preguntar a la reina Ester: “De qui es tracta i on és aquest que ha tingut la gosadia de tramar una cosa així?”

6Ester respongué: “L’adversari i ene-mic és aquest malvat d’Aman.” En sen-tir això, Aman es va quedar aterrat da-vant el rei i la reina.

7El rei es va alçar, aïrat, del banquet i es va dirigir al jardí del palau. Aman, però, es va quedar per suplicar per la seva vida a la reina Ester, ja que va comprendre que la seva desgràcia era un fet per part del rei.

8Després, el rei va tornar del jardí del palau a la sala del banquet. Aman estava tombat sobre el divan on era Ester, i el rei va exclamar: “¿Encara violentarà la reina dins de casa meva?” Tan bon punt el rei digué això, ordenà cobrir la cara d’Aman.

9Llavors, Harbonà, un dels eunucs que servien el rei, digué: “Encara hi ha més: A la casa d’Aman hi ha preparada una forca d’unes cinquanta colzades d’alça-da que ha fet construir per a Mardoqueu, aquest home que va informar a favor del rei.” I el rei digué: “Doncs, pengeu-li a ell!”

10I així van penjar Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu. Amb això es va calmar la còlera del rei.