ISAÏES 16 - Bíblia Evangèlica Catalana

Els moabites es refugien a Judà

1Envieu els anyells del tribut al sobirà del país, des de Sela, pel desert, fins a la muntanya de la filla de Sió.

2I com ocells espantats o niuada dispersa seran les noies de Moab davant els guals de l’Arnon.

3Doneu un consell, preneu una decisió, esteneu la vostra ombra com la nit a ple migdia. I digueu-li: amaga els fugitius; no delatis els exiliats.

4Deixa conviure amb tu els desterrats de Moab, fes-los de refugi davant el devastador. Quan el tirà haurà desapa-regut, quan el dominador hagi passat, quan l’opressor hagi abandonat el país,

5llavors el tron serà restablert amb clemència, i en el tabernacle de David hi seurà amb fermesa un que jutgi i cerqui el dret, i que tingui zel per la justícia.

Lamentació per Moab

6Hem conegut la supèrbia de Moab, com és d’orgullós, la seva altivesa, la seva insolència, la seva fúria i les seves bravates, que no són res.

7Per això, Moab es lamentarà d’ella mateixa; tots es doldran i gemegaran angoixats per les coques de panses de Quirharèsset.

8Els caps d’Heixbon s’han marcit, les vinyes de Sibmà han estat destrossades pels amos de les nacions, tot i que s’es-tenien fins a Jazer i es perdien pel de-sert; les seves sarments s’allargaven i travessaven el Mar Mort.

9Per això ploraré amb la gent de Jazer per les vinyes de Sibmà; us xopo amb les meves llàgrimes, Heixbon i Elalé, perquè sobre els vostres fruits i les vos-tres collites ha caigut el crit de guerra.

10El goig i l’alegria han desaparegut del vostre hort; a les vinyes ja no hi haurà més cants i alegrois. Cap premsa-dor ja no espremerà el vi als cups; s’ha acabat la gatzara.

11Per això les meves entranyes vibra-ran com una arpa per Moab, i el meu cor per Quirheres.

12I quan Moab es presenti als llocs alts abatut, i entri al seu santuari per pregar, no li servirà de res.

13Aquesta és la profecia que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab;

14però ara el Senyor ha parlat i ha dit: “D’aquí a tres anys, com compta els anys un jornaler, l’esplendor de Moab esdevindrà menyspreable, malgrat la seva gran gentada, i els supervivents seran pocs, febles i impotents”.