1 REIS 22 - Bíblia Evangèlica Catalana

Acab es proposa reconquerir Ramot-Galaad

1Van passar tres anys sense cap guerra entre Síria i Israel.

2Però succeí que, el tercer any, Josafat, rei de Judà, va visitar el rei d’Israel.

3El rei d’Israel digué als seus servidors: “Sabeu que Ramot-Galaad és nostra, ¿i nosaltres no farem res per recuperar-la de mans del rei de Síria?”

4Llavors digué a Josafat: “¿Vols venir amb mi a la guerra contra Ramot-Ga-laad?” Josafat respongué al rei d’Israel: “Jo sóc com tu, el meu poble és com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus cavalls.”

Pronòstic dels falsos profetes

5Després Josafat digué al rei d’Israel: “Et prego que consultis la paraula del Senyor.”

6El rei d’Israel va convocar els pro-fetes, en nombre d’uns quatre-cents, i els preguntà: “¿Haig d’anar a combatre contra Ramot-Galaad o ho haig de dei-xar estar?” Ells van dir: “Vés-hi, que el Senyor la posarà a mans del rei.”

7Però Josafat va preguntar: ¿No hi haurà aquí cap més profeta del Senyor perquè el puguem consultar per mitjà d’ell?”

8I el rei d’Israel respongué a Josafat: “Queda un home pel qual podríem con-sultar el Senyor, però jo l’avorreixo, perquè mai no em profetitza res de bo, sinó malaurances. És Micàiehu, fill d’Imlà.” Però Josafat digué: “No parli el rei així.”

9Llavors el rei d’Israel va cridar un oficial, i li digué: “Fes venir de seguida Micàiehu, fill d’Imlà.”

10El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien al seu tron, amb vestits de gala, en una plaça a l’entrada de la porta de Samaria, i tots els profetes estaven en èxtasi profètic davant d’ells.

11Sidquià, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro, i deia: “Això ha dit el Senyor: Així envestiràs els sirians fins que no en quedi rastre!”

12I tots el profetes anunciaven el mateix i deien: “Puja a Ramot-Galaad i tindràs èxit; perquè el Senyor la posarà a mans del rei!”

Les indicacions del Senyor

13El missatger que havia anat a buscar Micàiehu, li va parlar així: “Mira que els pronòstics dels profetes son unàni-mes sobre l’èxit del rei. Procura parlar com un d’ells i pronostica també l’èxit.”

14Però Micàiehu respongué: “Per vida del Senyor, que allò que el Senyor m’indiqui, allò mateix és el que haig de dir.”

15Va arribar davant del rei, i el rei li preguntà: “Micàiehu, ¿hem d’anar a lluitar contra Ramot-Galaad o hem de renunciar-hi?” I ell li digué: “Puja i tindràs èxit, perquè el Senyor la posarà a mans del rei.”

16El rei replicà: “Quantes vegades t’haig de juramentar que no em diguis més que la veritat en el nom del Senyor?”

17Llavors ell respongué: “Jo he vist tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor, mentre el Senyor deia: Aquests no tenen amo; que cadas-cun torni en pau a casa seva.”

18I el rei d’Israel digué a Josafat: “¿No et deia jo que mai no pronostica res de bo per a mi, sinó malaurances?”

19Micàiehu replicà: “Escolta, doncs, la paraula del Senyor: He vist el Senyor assegut al seu tron, i tots els exèrcits celestials dempeus al seu costat, a dreta i a esquerra.

20I el Senyor ha dit: Qui enganyarà Acab perquè ataqui i caigui a Ramot-Galaad? Els uns deien una cosa i els altres en deien una altra.

21Llavors es va avançar un esperit, es va aturar davant del Senyor i digué: ‘Jo l’enganyaré.’ I el Senyor li digué: ‘De quina manera?’

22I respongué: ‘Hi aniré i faré d’esperit de mentida en boca de tots els seus pro-fetes.’ I el Senyor li digué: ‘Tu aconseguiràs enganyar-lo. Vés i fes-ho així.’

23Ara, doncs, el Senyor ha posat espe-rit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè el Senyor ha de-cretat la teva ruïna.”

24Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, es va acostar a Micàiehu i li va donar una bufetada tot dient-li: “¿Per on l’esperit del Senyor ha sortit de mi per venir a parlar amb tu?”

25Micàiehu respongué: “Tu mateix ho veuràs el dia que vagis amagant-te d’es-tatge en estatge.”

26Llavors el rei d’Israel va ordenar: “Agafa Micàiehu, porta’l pres a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, i els diràs:

27Això ordena el rei: Tanqueu aquest a la presó i poseu-li ració curta de pa i aigua, fins que jo torni en pau.”

28Micàiehu respongué: “Si tu tornes en pau, és que el Senyor no ha parlat per mi.” I afegí: “Escolteu-ho, tots els pobles!”

Mort d’Acab

29Tot seguit, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar cap a Ramot-Galaad.

30I el rei d’Israel digué a Josafat: “Em disfressaré i entraré així a la batalla, però tu vesteix les teves vestidures.” El rei d’Israel es va disfressar i va entrar a la batalla.

31El rei de Síria havia manat als trenta-dos capitans dels carros sota el seu comandament: “No ataqueu petit ni gran, aneu només contra el rei d’Israel.”

32Quan els capitans dels carros veieren Josafat, van pensar: “Aquest deu ser el rei d’Israel”, i es van girar per lluitar contra ell, però Josafat es va posar a cridar.

33En veure els capitans dels carros que no era el rei d’Israel, van deixar de perseguir-lo.

34Però un home va disparar el seu arc a l’atzar i va ferir el rei d’Israel per entre les juntures de l’armadura. I Acab digué al seu auriga: “Gira i treu-me de la formació, que estic ferit.”

35Però aquell dia la batalla es va en-durir, i el rei s’hagué de mantenir dret al seu carro, enfront dels sirians; a la tarda va morir, i la sang de la seva ferida s’escorregué fins al fons del carro.

36A posta de sol, un crit va córrer entre l’exèrcit, que deia: “Cadascú al seu poble! Cadascú al seu país!”

37Així va morir el rei; i el van portar a Samaria, on el van sepultar.

38Van rentar el carro a l’estany de Samaria, i els gossos van llepar la seva sang i les prostitutes s’hi banyaven, se-gons la paraula que el Senyor havia dit.

39La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, el palau d’ivori que va cons-truir i totes les ciutat que va fortificar, ¿no és descrita en el llibre de les cròni-ques dels reis d’Israel?

40Acab va dormir amb els seus avant-passats, i en lloc d’ell va regnar el seu fill Ahazià.

Regnat de Josafat a Judà

41Josafat, fill d’Asà va començar a reg-nar sobre Judà l’any quart d’Acab, el rei d’Israel.

42Josafat tenia trenta-cinc anys quan va començar a regnar, i fou rei a Jerusalem durant vint-i-cinc anys. La seva mare es deia Azubà, i era filla de Xilhí.

43Va seguir en tot el camí d’Asà, el seu pare, i mai no es va apartar d’ell, fent el que és correcte als ulls del Senyor.

44Amb tot, els llocs alts no van desa-parèixer; el poble encara hi sacrificava i cremava encens.

45Josafat va concertar la pau amb el rei d’Israel.

46Els altres fets de Josafat, les proeses que va fer i com va guerrejar, ¿no són descrites al llibre de les cròniques dels reis de Judà?

47Va exterminar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada que ha-vien quedat en temps del seu pare Asà.

48No hi havia rei a Edom; hi havia un governador, en comptes de rei.

49Josafat va construir naus de Tarsis perquè anessin a Ofir a buscar or, però no hi van arribar, perquè van naufragar a Ession-Guèber.

50Llavors Ahazià, fill d’Acab, digué a Josafat: “Que vagin els meus homes amb els teus homes a les naus”, però Josafat no ho va voler.

51Josafat va dormir amb els seus avant-passats, i fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu pare. I Joram, el seu fill, va regnar al lloc d’ell.

Regnat d’Ahazià a Israel

52Ahazià, fill d’Acab, va començar a regnar sobre Israel a Samaria, l’any disset de Josafat, rei de Judà, i va regnar sobre Israel dos anys.

53Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, seguint el camí del seu pare i de la seva mare, i el de Jeroboam, fill de Nebat, que va fer pecar Israel

54perquè va servir Baal i el va adorar, provocant l’enuig del Senyor, Déu d’Israel, tal com havia fet el seu pare.