GÈNESI 23 - Bíblia Evangèlica Catalana

Mort i sepultura de Sara

1Sara visqué cent vint-i-set anys; aquesta fou la seva edat.

2Sara va morir a Quiriat-Arbà, és a dir, Hebron, al país de Canaan. I Abraham va anar a fer el dol per Sara i a plorar-la.

3Després va deixar el lloc del seu mort i dirigint-se als hitites els parlà d’aques-ta manera:

4“Sóc un foraster que resideix entre vosaltres. Doneu-me una propietat sepulcral en el vostre territori perquè pu-gui retirar i sepultar el meu mort.”

5Els hitites van contestar a Abraham:

6“Escolta’ns, senyor meu. Tu ets un príncep de Déu entre nosaltres; enterra el teu mort en la més selecta de les nostres sepultures. Ningú de nosaltres no gosarà negar-te el seu sepulcre perquè hi enterris el teu mort.”

7Abraham es va alçar i s’inclinà reverentment davant els ciutadans hitites,

8i els va dir: “Si permeteu que jo retiri el meu mort i l’enterri, escolteu-me i intercediu a favor meu davant d’Efron, el fill de Sóhar,

9a fi que em cedeixi la cova de Macpelà, que és seva, la que es troba a l’extrem del seu terreny. Que me la ce-deixi pel seu valor exacte com a pro-pietat sepulcral entre vosaltres.”

10I Efron, l’hitita, seia entre els seus conciutadans i va contestar a Abraham, de manera que ho poguessin sentir els hitites i tots els qui es trobaven a la porta de la ciutat:

11“No, senyor meu. Escolta’m: Et ce-deixo el camp i et dono la cova que hi ha. Davant els meus conciutadans et faig aquesta donació. Pots enterrar-hi el teu mort.”

12Abraham s’inclinà reverentment al-tre cop davant la gent del país

13i es dirigí a Efron, en presència de tota la població, i li digué: “Fes el favor d’escoltar-me. Et pago el que val el camp; accepta-m’ho i enterraré el meu mort.”

14Efron contestà a Abraham:

15“Senyor meu, escolta’m. Un terreny que val quatre-cents sicles de plata, qui-na importància pot tenir entre tu i jo? Enterra, doncs, el teu mort.”

16Abraham s’hi avingué i, davant del poble hitita, va pesar, per a Efron, la plata que aquest havia dit: quatre-cents sicles de plata usual al comerç.

El camp i la cova de Macpelà, propietat d’Abraham

17Així, el camp d’Efron que és a Macpelà, davant de Mambré, tant el camp com la cova que hi ha, amb tots els arbres que encerclen el terreny,

18esdevingueren propietat d’Abraham a la vista dels hitites i de tots els qui es trobaven a la porta de la ciutat.

19Tot seguit, Abraham va sepultar la seva muller Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, Hebron, a la terra de Canaan.

20D’aquesta manera, el camp i la cova van passar dels hitites a Abraham com a propietat sepulcral.