1 SAMUEL 15 - Bíblia Evangèlica Catalana

Expedició contra Amalec

1Samuel digué a Saül: “A mi em va enviar el Senyor per ungir-te com a rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta el missatge del Senyor.

2Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte.

3Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.”

4Saül, llavors, va convocar el poble i els passà revista a Telaïm: dos-cents mil d’infanteria i deu mil homes de Judà.

5Saül va avançar fins a la capital d’Amalec i es va emboscar al torrent.

6Llavors digué als quenites: “Marxeu, retireu-vos, sortiu d’entre els amalequites, no fos cas que us destruís juntament amb ells. Perquè vosaltres us vau portar bé amb tots els fills d’Israel quan pu-javen d’Egipte.” I els quenites es van retirar d’entre els amalequites.

7Llavors Saül va atacar els amalequites des d’Havilà fins a Xur, que és a la frontera d’Egipte.

8Va capturar viu Agag, rei d’Amalec, i va destinar tot el poble a l’anatema, passant-los a fil d’espasa.

9Però a Saül i al poble els va saber greu de matar Agag i el millor de les ovelles i els bous i el bestiar gras, i no els van exterminar. En canvi, van dedicar a l’extermini sagrat el bestiar dolent i de poc valor.

El Senyor rebutja Saül

10Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia:

11“Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor.

12De bon matí, es va alçar per anar a rebre Saül. Però li van donar aquest avís: “Saül se n’ha anat a Carmel, i s’hi ha edificat un monument; després se n’ha tornat i ha baixat fins a Guilgal.”

13Samuel va arribar fins on era Saül, i Saül el va saludar: “Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.”

14Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?”

15Saül digué: “Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la mi-llor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.”

16Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.”

17Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? ¿No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel?

18El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’

19Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?”

20Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’em-presa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he con-sagrat els amalequites a l’anatema.

21Però el poble ha pres del botí ovelles i bous, les primícies de l’anatema, per a oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.”

22Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons.

23Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.”

24Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien.

25Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.”

26Però Samuel va contestar a Saül: “No vindré pas amb tu; has rebutjat la paraula del Senyor, i a tu t’ha rebutjat el Senyor perquè no segueixis regnant sobre Israel.”

27I quan Samuel es girava per anar-se’n, Saül li va agafar la vora del mantell, que es va esquinçar.

28Llavors Samuel li digué: “El Senyor avui ha esquinçat de tu el regne d’Israel per cedir-lo a un compatriota teu que és millor que tu.

29A més, el qui és la glòria d’Israel ni menteix ni es penedeix; no és un home perquè canviï de parer.”

30Saül exclamà: “Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els an-cians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Senyor, el teu Déu.”

31Samuel, llavors, va acompanyar Saül; i Saül va adorar el Senyor.

32Després Samuel digué: “Porteu-me Agag, rei d’Amalec.” I Agag va compa-rèixer davant d’ell molt tranquil, pen-sant: “De segur que l’amargor de la mort ja s’ha allunyat.”

33Però Samuel li digué: “Així com la teva espasa ha deixat sense fills tantes dones, que la teva mare també quedi sense fill entre les dones.” I el va trossejar davant el Senyor a Guilgal.

34Després, Samuel es va retirar a Ramà i Saül va pujar a casa seva, a Guibà de Saül.

35Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort. Amb tot, Samuel es lamentava per Saül perquè el Senyor s’havia desdit d’haver-lo cons-tituït rei d’Israel.