SOFONIES 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

Una crida a la conversió

1Reuniu-vos, aplegueu-vos, poble desvergonyit,

2abans no es compleixi el decret ni passi el dia i us escampin com la palla; abans no vingui sobre vosaltres el dia de la ira del Senyor.

3Busqueu el Senyor, tots els humils de la terra, els qui us heu comportat amb rectitud; busqueu la justícia, busqueu la humilitat; potser així quedareu protegits el dia de la ira del Senyor.

Sentència contra els pobles de l’oest

4Gaza serà abandonada, i Ascaló, de-vastada. Asdod desterrada cap al mig-dia, i Ecron serà desarrelada.

5Ai dels qui viuen al litoral, el poble dels quereteus! La paraula del Senyor s’alça contra tu, Canaan, país dels filisteus: “Et destruiré fins que no hi quedin habitants.”

6El litoral esdevindrà un lloc de pastu-ratge, amb cabanes de pastors i pletes per als ramats.

7La costa serà per a la resta de la casa de Judà; allà hi pasturaran, i a les cases d’Ascaló hi pernoctaran; perquè el Senyor, el seu Déu, els visitarà i els farà tornar del seu captiveri.

Sentència contra els pobles de l’est

8“He sentit l’insult de Moab i l’escarni dels fills d’Ammon, que han ultratjat el meu poble i s’han engrandit envaint el seu territori.

9Per això, per la meva vida! –diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel–, que Moab esdevindrà com Sodoma, i els fills d’Ammon, com Gomorra: un camp d’ortigues, una salina, una desolació perpètua. La resta del meu poble els saquejarà, i els qui quedin de la meva nació els heretaran.”

10Això rebran per la seva altivesa, perquè han proferit injúries i paraules altives contra el poble del Senyor Totpoderós.

11El Senyor serà terrible contra ells, destruirà tots els déus del país, i tothom l’adorarà, cadascun des del seu lloc, fins i tot les nacions més llunyanes.

Sentència contra els pobles del sud i del nord

12“També vosaltres, etíops, sereu tra-vessats per la meva espasa.”

13També estendrà la seva mà contra el nord, destruirà Assíria i convertirà Ní-nive en una desolació eixuta com el desert.

14Enmig s’hi ajauran els ramats, tot el bestiar del poble, i tota mena d’animals feréstecs, des del pelicà fins a l’eriçó, s’ajocaran entre els seus capitells; i el mussol cantarà a la finestra. La desolació es veurà des del llindar, perquè l’embigat de cedre quedarà al descobert.

15Així quedarà la ciutat arrogant que vivia refiada, la que deia dintre seu: “Jo, i cap més com jo!” Com ha quedat d’as-solada, convertida en un amagatall per als animals! Tothom qui passi pel seu costat alçarà la mà i xiularà.