SALMS 71 - Bíblia Evangèlica Catalana

Fes-me, tu, de roca inexpugnable

1A tu, Senyor, m’acullo;

que mai no em senti decebut.

2Guarda’m, per la teva justícia,

treu-me de perill, gira cap a mi la teva atenció i salva’m.

3Fes-me, tu, de roca inexpugnable,

un fortí defensiu per a salvar-me,

perquè tu ets la meva roca, el meu castell.

4Déu meu, arrenca’m de les mans del malvat,

de les grapes del pervers i de l’opressor;

5perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança,

Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.

6En tu he estat sostingut des del ventre matern,

tu em portes des del si de la meva mare;

a tu sigui incessantment la meva lloança.

7Per a moltes persones he estat un enigma,

però tu ets el meu refugi segur.

8La meva boca està plena de lloança per a tu,

per glorificar-te cada dia.

9No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;

ara que em decauen les forces, no m’abandonis,

10perquè els enemics enraonen de mi,

i, confabulats, conspiren contra la meva vida

11i diuen: “Perseguiu-lo, Déu l’ha deixat;

agafeu-lo, que no té qui el defensi!”

12Oh Déu, no t’allunyis de mi;

Déu meu, afanya’t a ajudar-me!

13Que caigui confusió i destrucció

sobre els qui fustiguen la meva ànima,

i que quedin coberts d’oprobi i des-honra

els qui em busquen la desgràcia.

14Però jo, sempre confiant,

et lloaré cada cop més i més.

15La meva boca proclamarà que ens has fet justícia,

i a tothora, que ens has salvat mol-tes vegades,

tantes que no puc saber quantes.

16M’endinsaré en les proeses del Senyor,

recordaré la teva justícia, que sols és teva.

17Oh Déu, m’has instruït des de la infantesa,

i encara avui proclamo les teves meravelles.

18Ara, doncs, que m’arriba la vellesa i tinc els cabells blancs,

oh Déu, no m’abandonis

fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació,

a tots els qui han de venir, la teva potència;

19i la teva justícia, oh Déu, que arriba a l’excelsitud.

Les coses que tu has fet són molt grans:

Qui és com tu, Déu meu?

20Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals,

tornaràs a refer la meva vida,

i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,

21eixamplaràs la meva dignitat

i tornaràs a consolar-me.

22Així, jo et lloaré al so de l’arpa

per la teva fidelitat, Déu meu;

et cantaré amb la cítara, oh Sant d’Israel!

23Exultaran els meus llavis en cantar-te salms;

aquesta ànima meva que has redimit,

24i també la meva llengua, en tot moment publicaran la teva justícia:

“Que ja estan confosos i avergo-nyits els qui procuraven fer-me mal.”