JOSUÈ 9 - Bíblia Evangèlica Catalana

Aliança dels cananeus contra Israel i pacte amb els gabaonites

1Succeí que, quan ho van saber tots els reis que vivien en aquesta banda del Jordà, a la Muntanya, a la Terra Baixa (o Xefelà), i al llarg de les costes de la Mar Gran, en direcció del Líban, els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus,

2van aliar-se per lluitar tot plegats con-tra Josuè i contra Israel.

3En canvi, els habitants de Gabaon, quan van saber el que Josuè havia fet amb Jericó i Ai,

4van procedir amb astúcia: van sortir fingint anar de camí, van carregar els ases de sacs vells, de bots de vi vells, rebentats i recosits,

5van calçar-se sabates velles i apedaça-des i es van posar vestits vells. I tot el pa que duien com a provisió era sec i florit.

6Així van arribar al campament de Josuè, a Guilgal, i digueren a ell i a la gent d’Israel: “Venim d’una terra llunyana; ara voldríem fer un pacte amb vosaltres.”

7Però la gent d’Israel respongueren a aquells hivites: “Qui sap si vosaltres ha-biteu dins el nostre territori. Com po-dem fer un pacte amb vosaltres?”

8Ells respongueren a Josuè: “Ens fem servents teus.” Josuè els preguntà: “Qui sou i d’on veniu?”

9Ells li van contestar: “Els teus servents vénen d’una terra molt llunyana a causa de l’anomenada del Senyor, el teu Déu, perquè ens ha arribat la seva fama i tot el que ha fet a l’Egipte,

10i tot el que ha fet als dos reis amor-reus que habitaven a l’altra banda del Jordà, el rei Sehon d’Heixbon i el rei Og de Basan, a Aixtarot.

11Per això, els nostres ancians i tots els habitants de la nostra terra ens van dir això: Preneu provisions per al viatge i aneu al seu encontre i digueu-los: Ens fem els vostres servents; feu ara un pacte amb nosaltres.

12El pa que portem era calent quan el vam agafar de casa nostra el dia que vam sortir per venir a trobar-vos, i ara, mireu, és sec i florit.

13Aquests bots de vi, quan els vam omplir eren nous, i ara, mireu, són re-bentats. També els vestits que portem i el calçat s’han gastat per la llarga cami-nada.”

14Llavors la gent va acceptar les seves provisions, però no van consultar l’ora-cle del Senyor.

15Josuè va pactar la pau amb ells i els confirmà una aliança que els respectava la vida, i els ho van jurar els principals de la congregació.

16Però, al cap de tres dies d’haver pactat amb ells, van saber que eren veïns seus i que vivien dins el seu territori.

17Llavors els fills d’Israel es van posar en marxa i al tercer dia van arribar a la seva ciutat. Les seves poblacions eren: Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.

18I els fills d’Israel no els van atacar, perquè els principals de la congregació els ho havien jurat pel Senyor, Déu d’Is-rael, però tota la congregació va murmurar contra els principals.

19I el ple dels principals digué a tota la congregació: “Nosaltres els ho hem jurat pel Senyor, Déu d’Israel, per això no els podem tocar.

20Farem això amb ells: els respectarem la vida perquè no caigui damunt nostre la ira divina a causa del jurament que els hem fet.”

21I els principals hi van afegir: “Que visquin i que facin de llenyataires i aiguaders de tota la congregació.” I es va fer tal com van manar els principals.

22Josuè, després, va reunir els gabao-nites i els digué: “Per què ens heu en-ganyat dient-nos que éreu de molt lluny, quan de fet viviu dins del nostre ter-ritori?

23Ara, doncs, sereu maleïts i estareu per sempre més sota servitud, fent de llenyataires i aiguaders per a la casa del meu Déu.”

24Ells van contestar a Josuè: “És que els teus servents van rebre una informa-ció precisa sobre allò que el Senyor, el teu Déu, havia ordenat a Moisès, el seu servent, per quan us donés tota la terra, de destruir tots els seus habitants davant vostre, i ens vam omplir de por per les nostres vides a causa vostra, per això vam obrar així.

25Ara, doncs, estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que al teu parer et sembli més convenient i just de fer.”

26Ell ho va fer així, i els va deslliurar de les mans dels fills d’Israel i no els va matar,

27però Josuè, des d’aquell dia, els va posar a servir de llenyataires i aiguaders de la congregació i de l’altar del Senyor, en el lloc que s’havia d’escollir, fins al dia d’avui.