2 CRÒNIQUES 15 - Bíblia Evangèlica Catalana

La reforma religiosa d’Asà

1L’Esperit de Déu vingué sobre Azariahu, fill d’Oded,

2que va anar a trobar Asà i li digué: “Escolteu-me, Asà, i vosaltres els de Judà i de Benjamí. El Senyor estarà amb vosaltres sempre que us mantingueu en ell, i si el busqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell us abandonarà.

3Durant molt de temps, Israel ha estat sense el Déu veritable, sense sacerdot que ensenyés i sense llei.

4Però quan en la seva dissort s’ha girat vers el Senyor, el Déu d’Israel, per buscar-lo, ell s’ha deixat trobar.

5En aquell temps no hi havia seguretat per als qui anaven i venien, perquè hi havia moltes afliccions sobre els habitants dels diversos països.

6Les nacions i les ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu els pertorbava amb tota mena d’adversitats.

7Per tant, esforceu-vos i no deixeu afe-blir les vostres mans, perquè la vostra obra serà recompensada.”

8Quan Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Azariahu, fill d’Oded, es va decidir a eliminar totes les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de les ciutats que havia ocupat a la serralada d’Efraïm. També va restaurar l’altar del Senyor que hi havia davant el pòrtic del Senyor.

9Després va aplegar tot Judà i Benjamí, amb els forasters residents d’Efraïm, de Manassès i de Simeó, ja que molts is-raelites s’havien passat al seu bàndol quan van veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.

10Aquests, doncs, es van aplegar a Jerusalem el mes tercer de l’any quinzè del regnat d’Asà.

11I aquell dia van oferir sacrificis al Senyor del botí que havien portat: set-cents vedells i set mil ovelles.

12També van prometre, en un pacte, que buscarien el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, de tot cor i amb tota l’ànima;

13i que qualsevol persona, petita o gran, home o dona, que no busqués el Senyor, Déu d’Israel, la farien morir.

14Van prestar jurament al Senyor en veu alta i entre aclamacions, al so de trompetes i corns.

15Tot Judà es va alegrar d’aquell ju-rament, perquè el van fer de tot cor i van buscar el Senyor molt sincerament, i ell es va deixar trobar. El Senyor els va concedir repòs per tots costats.

16Fins i tot a Maacà, la seva pròpia àvia, el rei Asà li tragué la dignitat reial, perquè havia fet un ídol abominable dedicat a Astarte. Asà va destrossar aquell ídol abominable, el va esmicolar i el va cremar al torrent de Cedró.

17Tot i que els llocs alts no van des-aparèixer d’Israel, el cor d’Asà es va mantenir íntegre al Senyor tota la seva vida.

18Va fer portar al temple del Senyor els objectes consagrats pel seu pare i els que ell mateix havia consagrat: plata, or i vasos.

19I no hi hagué cap guerra fins a l’any trenta-cinc del regnat d’Asà.