1Per què et glories de la teva maldat, dèspota?
La bondat de Déu és constant.
2Rumies la maldat; la teva llengua
és com un ganivet esmolat, enganyador!
3T’estimes més el mal que el bé,
més la mentida que la paraula justa. (Pausa)
4T’agrada tota paraula nociva,
llengua enganyadora!
5Per això Déu t’aixafarà per sempre;
t’agafarà i se t’endurà de la tenda,
i et desarrelarà de la terra dels vivents. (Pausa)
6Els justos ho veuran i temeran,
i es burlaran d’ell:
7“Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció,
sinó que confiava en la seva gran fortuna;
es mantenia en el seu crim.”
8En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu;
confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.
9Et lloaré eternament pel que tu has fet,
i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.