JOB 12 - Bíblia Evangèlica Catalana

Resposta de Job: Els qui creuen tenir Déu al puny!

1Job prengué la paraula i digué:

2És ben cert que vosaltres sou el poble,

i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa!

3Però també jo tinc enteniment com vosaltres,

no us sóc pas inferior.

¿Qui no sap aquestes coses?

4La riota de l’amic, això sóc jo,

quan clamo a Déu perquè m’escolti.

5“Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat;

una altra empenta a qui trontolla.

6I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat;

plena seguretat per als qui ofenen Déu,

els qui creuen tenir-lo al puny!

7Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin!

I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,

8o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin,

i que t’ho contin els peixos de la mar!

9¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers,

que la mà del Senyor ha fet tot això?

10Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura,

i l’esperit de tota carn humana.

En Déu hi ha la força i l’enginy

11¿No distingeix les paraules, l’oïda,

com el paladar tasta el menjar?

12¿No és pròpia dels vells la saviesa,

i privilegi dels molts anys el seny?

13En Déu hi ha la saviesa i el poder,

són seus el consell i l’enteniment.

14Si ell ensorra, no es reedifica;

el qui ell atrapa, no se n’allibera.

15Si deté les pluges, ve la sequera;

si les avia, devasten la terra.

16En Déu hi ha la força i l’enginy,

són seus tant el qui erra com el qui fa errar.

17Fa caminar els consellers amb peus nus,

i els jutges torna babaus.

18Ha desfet el faixí dels reis

i els ha lligat una corda a la cintura.

19Fa caminar els sacerdots amb peus nus,

i els més alts aterra.

20Pren la paraula als més experts,

i lleva el seny dels més vells.

21Aboca el menyspreu sobre els nobles,

i afluixa la corretja dels guerrers.

22Treu del més recòndit de la foscor

i fa sortir a la llum les tenebres.

23Alça les nacions, i després les ensorra;

fa expansionar els pobles, i més tard els esborra.

24Pren el seny als governants del país

i els esgarria per un desert sense camins,

25caminant a les palpentes, sense llum,

i fent ziga-zagues com un begut.