1 SAMUEL 10 - Bíblia Evangèlica Catalana

Saül és ungit com a rei

1Llavors Samuel va agafar el flascó d’oli, li va vessar da-munt el cap i, besant-lo, li digué: “¿No t’ha ungit el Senyor per príncep sobre la seva heretat?

2Avui, quan te’n vagis del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, als confins de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Han trobat les someres que vas anar a buscar. El teu pare ja no té cap preocupació per les someres; en canvi, però, està neguitós per vosaltres i pensa: Què puc fer pel meu fill?”

3Passant més endavant, quan arribis a l’alzina de Tabor, et trobaràs amb tres homes que pugen a Déu, a Betel; l’un portarà tres cabrits, l’altre portarà tres co-ques de pa, i el tercer portarà un bot de vi.

4Et saludaran i et donarà dos pans, que tu acceptaràs.

5Després aniràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus; i s’esde-vindrà que, en arribar a la ciutat, tro-baràs un grup de profetes que baixen del lloc alt precedits del saltiri, el timbal, la flauta i l’arpa, que estaran en exaltació profètica.

6Llavors t’envairà l’esperit del Senyor, de manera que tu profetitzaràs com ells i et convertiràs en un altre home.

7Un cop s’hauran realitzat aquests senyals, fes tot allò que et sembli bé, perquè Déu serà amb tu.

8Després baixa abans que jo a Guilgal, que jo baixaré on seràs tu, per oferir holocaustos i sacrificar ofrenes pacífi-ques. Espera-m’hi set dies, fins que jo vingui per fer-te saber el que has de fer.”

9Així va ser; tan bon punt es va girar per separar-se de Samuel, Déu li va can-viar el cor, i aquell mateix dia es van complir tots els senyals.

10En arribar a Guibà, es va trobar amb un grup de profetes davant seu, i l’es-perit de Déu el va envair i es va posar en exaltació profètica entremig d’ells.

11Succeí que, quan tots els qui el co-neixien d’abans el veieren profetitzant entremig dels profetes, es deien entre ells: “Què li ha passat al fill de Quix? ¿Es troba també Saül entre els pro-fetes?”

12I un dels presents digué: “I qui és el seu mestre?” D’aquí prové la dita: “També Saül és un dels profetes?”

13Quan va acabar de profetitzar, se’n va anar a casa.

14Un oncle de Saül va preguntar, a ell i al seu mosso: “On heu anat?” I ell respongué: “A buscar les someres; però, veient que no apareixien, vam anar a trobar Samuel.”

15L’oncle de Saül digué: “Explica’m què us ha dit Samuel.”

16Saül va contestar al seu oncle: “Ens va comunicar que les someres ja havien estat trobades.” Però de l’afer del regne, no li va dir res del que havia dit Samuel.

Saül designat i proclamat rei

17Samuel va convocar el poble davant el Senyor, a Mispà,

18i digué als fills d’Israel: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo vaig fer pujar Israel de l’Egipte i us vaig alliberar de les mans dels egipcis i de les de tots els reialmes que us oprimien.

19Però vosaltres avui heu rebutjat el vostre Déu, que us ha salvat de tots els infortunis i de totes les tribulacions, i heu exclamat: No, no! Volem tenir un rei sobre nosaltres! Doncs, bé, presen-teu-vos davant el Senyor distribuïts per tribus i famílies.”

20Llavors Samuel va fer que s’acostessin totes les tribus d’Israel, i la sort va designar la tribu de Benjamí.

21Va fer venir la tribu de Benjamí per clans, i la sort va designar la família de Matrí. Després la sort va designar Saül, fill de Quix. El van anar a buscar, però no el van trobar.

22Llavors van tornar a consultar el Senyor: “¿És que no ha vingut encara, aquest home?” I el Senyor respongué: “És allà, amagat entre els bagatges.”

23Van anar de seguida a treure’l d’allí, i quan va comparèixer entremig del poble, sobresortia per damunt de tots ells, des de l’espatlla en amunt.

24Llavors Samuel digué a tot el poble: “¿Heu vist qui ha escollit el Senyor? No n’hi ha cap com ell en tot el poble!” I tota la gent va cridar: “Visca el rei!”

25Tot seguit, Samuel va exposar al poble els furs reials i els va escriure en un llibre que va dipositar davant el Senyor. Després, Samuel va acomiadar tot el poble, cadascú a casa seva.

26També Saül va tornar a la seva casa de Guibà, acompanyat d’un grup d’homes als qui Déu havia tocat el cor.

27Però alguns malvats deien: “Com ens pot salvar, aquest?” El van menysprear i no li van dur cap obsequi. Ell, però, feia com qui no sent res.