JUTGES 4 - Bíblia Evangèlica Catalana

Dèbora i Barac derroten Sisserà

1Un cop mort Ehud, els fills d’Is-rael van tornar a fer el mal als ulls del Senyor,

2i el Senyor els va posar ens mans de Jabín, rei de Canaan, que regnava a Hassor. Tenia com a cap de l’exèrcit Sisserà, que habitava a Haróixet-Agoïm.

3Els fills d’Israel van clamar al Senyor perquè Jabín tenia nou-cents carros de ferro i havia oprimit amb violència els fills d’Israel durant vint anys.

4Per aquell temps, la profetessa Dèbo-ra, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel.

5Solia tenir l’audiència sota la palmera dita de Dèbora, entre Ramà i Betel, a la serralada d’Efraïm, i els fills d’Israel hi acudien a judici.

6Ella va fer venir Barac, fill d’Abinóam, des de Quèdeix-Neftalí, i li digué: “No saps l’ordre que el Senyor, Déu d’Israel, ha donat? Vés i ocupa el puig Tabor, acompanyat de deu mil homes dels fills de Neftalí i de Zabuló.

7Jo atrauré Sisserà, el cap d’exèrcit de Jabín, al torrent de Quixon, amb els seus carros i les seves tropes, i els posaré a les teves mans.”

8Barac li respongué: “Hi aniré si tu véns amb mi; però si no véns, no hi aniré.”

9Ella digué: “D’acord, aniré amb tu; però així no serà teu l’honor de la cam-panya que vas a emprendre, perquè el Senyor posarà en mans d’una dona el cap de Sisserà.” Dèbora es va posar en marxa, amb Barac, cap a Quèdeix.

10Barac havia convocat Zabuló i Nef-talí a Quèdeix, i va pujar-hi seguit de deu mil homes; i amb ells també pujà Dèbora.

11Es donava el cas que Hèber, el quenita, que s’havia separat dels quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, havia estès les seves tendes fins a l’al-zina de Saanannim, tocant a Quèdeix.

12Aleshores Sisserà es va assabentar que Barac, fill d’Abinóam, havia ocupat el puig Tabor.

13Sisserà va fer que vinguessin tots els seus carros, nou-cents carros de ferro, amb tota la tropa que tenia, des d’Haróixet-Agoïm al torrent de Quixon.

14Llavors Dèbora digué a Barac: “Al-ça’t, que aquest és el dia que el Senyor ha posat Sisserà a les teves mans. ¿No és cert que el Senyor marxa davant teu?” Barac va baixar del puig amb deu mil homes que el seguien.

15El Senyor causà una desfeta a Sisserà, a cops d’espasa, davant de Barac; i Sisserà, baixant del carro, va fugir a peu.

16Barac va perseguir els carros i les tropes fins a Haróixet-Agoïm, i tot l’exèrcit de Sisserà caigué a fil d’espa-sa. No en va quedar ni un.

17Sisserà, fugint a peu, es va dirigir a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia pau entre Ja-bín, rei d’Hassor i la casa d’Hèber, el quenita.

18Jael va sortir a rebre Sisserà i li digué: “Entra, senyor meu; entra i no te-mis res.” Va entrar, doncs, a la tenda, i ella el va tapar amb una manta.

19Ell li va demanar: “¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?” Ella va obrir un bot de llet i va donar-li’n a beure; després el va tornar a tapar.

20Llavors ell li digué: “Posa’t a l’entra-da de la tenda, i si ve algú i et pregunta: ‘Hi ha algun home aquí?’, tu li diràs que no.”

21Llavors Jael, la muller d’Hèber, va agafar una estaca de la tenda i, amb un martell a la mà, s’hi va acostar en silenci i li va clavar l’estaca a la templa fins que l’estaca va quedar clavada a terra. Ell havia agafat un son profund, per la fa-tiga, i així va morir.

22Quan va arribar Barac perseguint Sisserà, Jael va sortir a l’entrada a re-bre’l i li digué: “Vine, que veuràs l’home que busques.” Va entrar amb ella i veié Sisserà estirat a terra, mort, amb l’estaca clavada a la templa.

23Així va humiliar Déu aquell dia Ja-bín, rei de Canaan, davant dels fills d’Israel.

24I la mà dels fills d’Israel es va anar fent més i més feixuga sobre Jabín, rei de Canaan, fins que el van destruir.