1Vigila els teus passos quan vagis a la casa de Déu; acostar-s’hi obedient val més que oferir el sacrifici dels necis, als quals no importa obrar malament.
2No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,
3ja que “els somnis vénen de les moltes preocupacions, i l’enraonar neci, de par-lar massa.”
4Si fas alguna promesa a Déu, no triguis a complir-la, perquè no li agra-den els insensats; compleix el que has promès.
5Més et val no fer cap promesa que no pas fer-la i no complir-la.
6No deixis que la teva boca faci de tot tu un pecador, i després no diguis da-vant el sacerdot que va ser sense voler. Per què provocar que Déu s’enutgi pel que dius i destrueixi l’obra de les teves mans?
7Enmig de tants somnis i vanitats, i entre tantes paraules, tu reverencia Déu.
Contradiccions de la vida8Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.
9A més, el profit de la terra és per a tothom; fins i tot el rei depèn del cultiu del territori.
10Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou,
i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit.
Això també és vanitat!
11Quan abunden les riqueses,
abunden els que se les mengen.
I quin profit en treu el propietari,
a part de poder-les contemplar?
12És dolç el son del treballador,
tant si té poc com si té molt per menjar;
però el ric, de tan fart, no pot dor-mir.
Un do de Déu13Hi ha una penosa desgràcia que he pogut observar en aquest món: la fortuna acumulada que esdevé un mal per al seu amo.
14Aquella fortuna es perd per una mala inversió, i quan li neix un fill es troba amb les mans buides.
15Va sortir nu del ventre matern i així tornarà a marxar, tal com va venir; i del seu treball res no en podrà treure per a endur-s’ho amb ell.
16També aquesta és una penosa des-gràcia: que tal com va venir, així se n’hagi d’anar. I, quin profit n’ha tret, d’haver treballat en va?
17A més, consumeix tots els seus dies entristit, ple d’angúnies, dolors i ressen-timents.
18Això és el que jo he trobat bé: que és convenient menjar, beure i fruir ple-nament de tots els treballs amb què l’home s’afanya en aquest món els pocs dies que Déu li concedeix, ja que aquesta és la seva paga.
19Cert, quan a un home Déu li ha donat riquesa i possessions, i li permet de viure’n, prendre’n la seva part i alegrar-se en el seu treball, això és un do de Déu.
20Tampoc no es preocuparà gaire dels dies de la seva vida, perquè Déu li om-ple el cor d’alegria.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
