JOB 20 - Bíblia Evangèlica Catalana

Nova intervenció de Sofar: El goig dels dolents és breu

1Sofar, el naamita, prengué la paraula i digué:

2Per això els meus pensaments m’impulsen a replicar,

a causa de l‘ansietat que porto a dins.

3Sento la reprensió que m’ofèn,

i l’esperit del meu enteniment em fa respondre.

4¿No saps tu que des de sempre,

d’ençà que l’home fou posat da-munt la terra,

5el goig dels dolents és breu,

i l’alegria dels descreguts, un instant?

6Ni que s’elevi fins al cel la seva talla,

i que toqui els núvols amb el cap,

7desapareixerà com el seu mateix excrement,

i els qui abans el veien diran: “On és ara?”

8Com un somni, alça el vol i mai més no se’l troba,

s’esvaeix com una visió nocturna.

9L’ull que se’l mirava ja no el veu més,

ni el lloc on era no el torna a percebre.

10Els seus fills cercaran el favor dels pobres,

i les seves pròpies mans restituiran els béns robats.

11Els seus ossos, plens de vigoria ju-venil,

s’ajauran amb ell a la pols.

12Si la maldat és dolça a la seva boca,

si se la guarda sota la llengua,

13si la retenia sense deixar-la anar,

si l’entretenia enmig del paladar,

14aquesta menja se li altera a les en-tranyes,

i a l’estómac se li torna verí d’es-curçons.

15Les riqueses que va engolir les hau-rà de vomitar,

Déu les hi arrancarà del seu propi ventre:

16“Verí d’àspids xuclava,

llengua d’escurçó el mata.”

El lot de l’home malvat

17Ja no veurà més els recs d’oli,

ni els torrents de mel i mató.

18Retorna els guanys sense engolir-los,

el fruit dels seus negocis, no el pot assaborir,

19perquè oprimia els pobres i els dei-xava abandonats,

s’apropiava de les cases i no n’ai-xecava cap.

20Ja que el seu ventre mai no parava,

res no salvarà dels seus tresors;

21res no s’ha escapat de la seva voracitat,

per això no pot ser estable la seva prosperitat.

22En plena abundància, li ve la pe-núria,

el sorprèn tot el pes de la dissort.

23Quan era a punt d’omplir-se l’estómac,

Déu aboca damunt d’ell la seva ira ardent,

que fa ploure sobre la seva carn.

24Si escapa de l’arma de ferro,

el traspassa l’arc de bronze,

25la fletxa li surt per l’esquena,

la punta fulgurant, pel fetge,

i l’envaeixen tots els terrors.

26Li és reservada tota calamitat,

i el devorarà un foc sense atiar

que devastarà tota la seva tenda.

27El cel descobreix la seva iniquitat,

i la terra s’alça contra ell;

28una torrentada se li enduu la casa,

un aiguat en el dia del seu furor:

29aquest és el lot que Déu destina a l’home malvat,

l’herència que ell li té reservada.