ESTER 8 - Bíblia Evangèlica Catalana

Decret a favor dels jueus

1Aquell mateix dia, el rei Assuer va regalar a la reina Ester la casa d’Aman, enemic dels jueus, i Mardo-queu es va presentar davant del rei, perquè Ester li va revelar el parentiu que els unia.

2Llavors el rei prengué l’anell de segellar que havia tret d’Aman i el va donar a Mardoqueu. I Ester va nomenar Mardoqueu administrador de tota la casa d’Aman.

3Ester va anar altre cop a parlar al rei. Es va abocar als seus peus i, amb llà-grimes als ulls, li suplicà que derogués la malvada ordre d’Aman, l’agaguita, i els plans que havia tramat contra els jueus.

4Ell va estendre el seu ceptre d’or vers Ester. Ella es va alçar i, dreta davant del rei,

5li digué: “Si li sembla bé al rei, si he trobat gràcia als seus ulls, si la proposta li sembla justa, i si jo mateixa sóc agra-dosa als seus ulls, que es trameti una ordre escrita que revoqui les cartes que autoritzen la trama d’Aman, fill d’Ame-data, l’agaguita, que va fer escriure per destruir tots els jueus que hi ha a totes les províncies del rei.

6Perquè, com podré jo suportar la desgràcia que és a punt de caure sobre el meu poble? Com podré jo suportar l’extermini del meu llinatge?”

7Llavors el rei Assuer va contestar a la reina Ester i al jueu Mardoqueu: “Mi-reu, he donat la casa d’Aman a Ester, i a ell mateix l’he penjat a la forca per haver estès la seva mà contra el jueus.

8Ara, doncs, escriviu vosaltres als jueus el que us sembli bé en nom del rei, i segelleu-ho amb l’anell reial, perquè tota escriptura escrita en nom del rei i avalada amb el seu segell és irrevo-cable.”

9Llavors van fer venir de seguida els secretaris del rei. Era el dia vint-i-tres del mes tercer, és a dir, el mes de sivan, i, d’acord amb tot el que va dictar Mar-doqueu, es va escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i a les auto-ritats de les províncies que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, en total cent vint-i-set províncies; a cada districte en l’escriptura que els era pròpia i en la llengua de cada poble, i també als jueus en la seva llengua i escriptura.

10Van escriure en nom del rei Assuer i ho van segellar amb l’anell del rei. Es van trametre per mitjà de correus a cavall, que muntaven els corsers més ràpids de les quadres reials,

11disposant que el rei autoritzava els jueus que hi havia en qualsevol de les ciutats a unir-se i defensar la seva vida, destruint, matant i exterminant qualse-vol tropa del poble o província que els ataqués, fins i tot les dones i els infants, i a apoderar-se dels seus béns;

12i això en un mateix dia, en totes les províncies del rei Assuer, el tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar.

13Una còpia de l’edicte havia de pro-mulgar-se com a llei en cada una de les províncies i pobles, a fi que els jueus estiguessin preparats, aquell dia, per a venjar-se dels seus enemics.

14Els correus, muntats sobre els cor-sers més ràpids de les quadres reials, van sortir de seguida a complir l’ordre del rei, cavalcant a tot galop. I l’edicte també fou publicat a la ciutadella de Susa.

15Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran diadema d’or i un mantell de lli i de porpra; i la ciutat de Susa va esclatar en alegrois i celebracions.

16Per als jueus, tot era un esclat de llum, d’alegria, de triomf i de glòria.

17En cada província i en cada ciutat on va arribar l’ordre del rei i el seu edicte, els jueus van tenir un dia de goig i alegria, amb celebracions i convits. I molts, d’entre la gent del país, es van fer jueus, perquè el temor dels jueus s’ha-via apoderat d’ells.