1Oh Déu, ens has rebutjat, ens has desfet,
estàs enutjat; redreça’ns!
2Has sacsejat el país, l’has esberlat;
repara-li les esquerdes, que s’en-runa!
3Has fet passar el teu poble per pro-ves dures,
ens has fet beure del vi atordidor.
4Has posat per als teus lleials una senyera
on acollir-se del tret dels arcs. (Pausa)
5Per tal que siguin alliberats els teus amics,
i que la teva dreta ens salvi, escol-ta’ns!
6Déu, per la seva santedat, ha dit: “Com m’alegraré!
Repartiré Siquem, amidaré la vall de Sucot.
7Meu és Galaad i meu Manassès,
Efraïm és l’elm del meu cap,
Judà el meu ceptre!
8Moab és el gibrell on em rento,
sobre Edom llanço la sandàlia!
Sobre Filistea crido victòria!”
9Qui em conduirà a la ciutat fortificada?
Qui em guiarà fins a Edom?
10¿Seràs tu, oh Déu, que ens havies rebutjat,
que ja no sorties amb els nostres exèrcits?
11Dóna’ns ajut contra l’enemic,
perquè l’auxili dels homes no val per a res!
12Amb Déu podrem fer proeses,
ell esclafarà els nostres enemics.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
