JOB 10 - Bíblia Evangèlica Catalana

De la mà de Déu no hi ha qui s’escapi

1La meva ànima està fastigue-jada de la vida,

deixaré anar damunt meu els meus planys,

2diré a Déu: No em condemnis,

fes-me saber per què et querelles contra mi.

3¿Que potser està bé emprar la violència,

menysprear l’obra de les teves mans,

i afavorir els designis dels malvats?

4¿Que tens ulls de carn?

¿Que veus les coses com les veu un mortal?

5¿Són els teus dies com els dies dels humans,

els teus anys com els anys de l’home,

6perquè em vagis buscant les faltes,

i indaguis el meu pecat,

7sabent com saps que no sóc cul-pable,

i que de la teva mà no hi ha qui s’escapi?

Déu va donar la vida

8Les teves mans m’han esculpit i m’han fet:

¿i després te’n desdius i em des-trueixes?

9Recorda que em vas pastar com l’argila:

¿i a la pols em faràs tornar?

10¿No em vas abocar com la llet,

i em vas quallar com el formatge?

11Em vas revestir de pell i carn,

i em vas entreteixir d’ossos i nervis,

12em vas donar la vida graciosament,

i la teva providència ha protegit el meu esperit.

13Tot això, però, ho duies amagat al cor,

i m’adono que eren aquests els teus propòsits.

14Si peco, tu m’estàs vigilant,

i no em perdonaràs cap falta.

15Si sóc culpable, pobre de mi!

Si sóc innocent, no alçaré el cap,

fart d’ignomínia, contemplant la meva aflicció.

16Si em redreço, m’atrapes com un lleó,

i tornes a fer prodigis a costa meva:

17renoves contra mi els teus atacs,

redobles contra mi la teva indig-nació,

com una tropa de reforç, contí-nuament!

Com si mai no hagués existit

18Per què em vas treure del si matern?

Hauria expirat sense que cap ull em veiés.

19Seria com si mai no hagués existit;

del ventre m’haurien dut a la tomba.

20¿No són una fotesa el meus dies? Para ja!,

i deixa que em refaci una mica,

21abans no me’n vagi, per no tornar,

al país de tenebres i ombres,

22regió de la foscor, llòbrega

com ombra de mort, sense ordre,

on la mateixa claror és com densa foscúria.