SALMS 12 - Bíblia Evangèlica Catalana

No queda gent fidel(Del mestre de cant. Sobre l’octava. Salm de David.)

1Salva’ns, Senyor, que no queda gent fidel,

ha fugit la lleialtat d’entre els homes.

2Falsedat és el que es diuen els uns als altres;

parlen amb llavis aduladors i amb cor fals.

3Que el Senyor suprimeixi els llavis mentiders,

i la llengua que parla grandeses,

4dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem;

tenim els nostres llavis a favor,

qui ens pot dominar?”

5“Per l’opressió dels afligits,

pel gemec dels pobres,

m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor.

“Posaré en seguretat el qui ho anhela.”

6Les sentències del Senyor són pa-raules sinceres;

són plata refinada al gresol,

depurada de terra set vegades.

7Tu, Senyor, ens guardaràs,

ens preservaràs d’aquesta mena de gent,

per sempre més.

8Els malvats ronden arreu,

quan impera la vilesa entre els homes.