1Corè, fill d’Ishar, fill de Que-hat, de la tribu de Leví, es va amotinar juntament amb Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn.
2Es van alçar contra Moisès amb dos-cents cinquanta homes dels fills d’Is-rael, principals de la congregació, mem-bres de l’assemblea, homes de renom;
3es van aliar contra Moisès i Aaron i els digueren: “Estem farts de vosaltres! La congregació entera i cada un d’ells és consagrat, i el Senyor és present en-mig d’ells. Per què, doncs, us poseu per damunt de l’assemblea del Senyor?”
4Quan Moisès ho va sentir, es prosternà de cara a terra.
5Després es dirigí a Corè i a tota la seva colla i digué: “Demà el Senyor farà saber qui és seu i qui és consagrat per a acostar-s’hi.
6Feu això: Que Corè i tota la seva colla prenguin els encensers,
7que hi posin foc i demà que hi tirin encens davant el Senyor. I serà que l’home que el Senyor esculli serà el consa-grat. Ja n’hi ha prou, fills de Leví!”
8A més, Moisès digué a Corè: “Escol-teu ara, fills de Leví:
9¿És poc per a vosaltres que el Déu d’Israel us hagi escollit d’entre la con-gregació d’Israel per fer-vos apropar a ell, a fi d’acomplir el servei de la mora-da del Senyor i estar davant la congre-gació com a ministres seus?
10A tu i a tots els teus germans, fills de Leví, us ha fet apropar a ell, i encara reclameu també el sacerdoci?
11Amb això, és contra el Senyor que us heu amotinat, tu i tota la teva colla; perquè, qui és Aaron, perquè murmureu contra ell?”
12Llavors Moisès va enviar a buscar Datan i Abiron, fills d’Eliab, però ells van respondre: “No volem venir.
13Ja n’hi ha prou que ens hagis fet marxar d’una terra que regalima llet i mel, per dur-nos a morir en aquest desert, perquè ara et vulguis fer amo i senyor de nosaltres.
14No ens has portat pas a una terra que regalima llet i mel, ni ens has donat possessions de camps i vinyes. Que pretens encegar els ulls d’aquests homes? No volem venir!”
15Moisès es va indignar molt i digué al Senyor: “No acceptis la seva ofrena! No he pres cap ase seu ni he fet cap tort a ningú d’ells.”
Càstig de Corè i els seus partidaris16Després Moisès digué a Corè: “Presenteu-vos demà tu i tota la teva colla davant el Senyor: tu, ells i Aaron.
17I que cadascú prengui el seu encen-ser, tireu-hi encens i porteu-lo davant el Senyor: dos-cents cinquanta encensers. També tu i Aaron, que cadascú porti el seu encenser.”
18Cadascun va prendre el seu encenser, hi van posar foc, hi van tirar encens i van formar drets a l’entrada del Tabernacle de Reunió, juntament amb Moisès i Aaron.
19Corè, per oposar-se a ells, havia con-vocat tota la congregació a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Llavors, la glòria del Senyor s’aparegué a tota la con-gregació.
20I el Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué:
21“Aparteu-vos d’aquesta congregació, que vaig a destruir-los en un moment.”
22Però ells es van prosternar de cara a terra i van exclamar: “Oh, Déu. El Déu dels esperits de tota carn, ¿ha de ser que, havent pecat un sol home, la teva ira esclati contra tota la congregació?”
23El Senyor va contestar així a Moisès:
24“Parla a la congregació i digues-los: Allunyeu-vos dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron.”
25Moisès es va alçar i es dirigí on eren Datan i Abiron; i darrere seu hi van anar els ancians d’Israel.
26Llavors va parlar a la congregació: “Allunyeu-vos ara dels voltants de les ten-des d’aquests homes impius i no toqueu res del que sigui seu, per evitar que sigueu arrabassats junt amb els seus pecats.”
27Ells es van allunyar dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit i estaven drets a l’en-trada de les seves tendes, amb les seves dones, els seus fills i la seva mainada.
28Moisès digué: “En això coneixereu que el Senyor m’ha enviat a realitzar totes aquestes obres, i que no són invenció meva.
29Si aquests moren de la mort que és normal a tots els homes i la desgràcia els cau damunt com una desgràcia normal, serà cert que el Senyor no m’ha enviat;
30però si el Senyor fa una cosa nova, com ara que la terra obri violentament la seva boca i els engoleixi amb tot el que tenen, i davallen vius a l’abisme, llavors sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.”
31Tot just acabar de dir això, succeí que la terra s’esberlà sota els seus peus,
32i, obrint la seva boca, se’ls engolí junt amb les seves famílies i tots els homes de la colla de Corè, amb tot el que tenien.
33Van davallar vius a l’abisme amb tot el que tenien, la terra els va cobrir i desaparegueren d’enmig d’Israel.
34I tots els israelites que eren al seu voltant, en sentir els seus crits, van fugir tot dient: “No sigui que la terra també ens engoleixi!”
35I del Senyor va sortir un foc que va consumir els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l’encens.
El Senyor fa retirar els encensers36El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
37“Mana a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les cendres i que escampi el foc a dis-tància, perquè estan consagrats.
38Dels encensers d’aquells que han pecat contra la pròpia vida, en fareu là-mines fines per a recobrir l’altar, perquè han estat presentats davant el Senyor i han esdevingut consagrats, i serviran d’advertència als fills d’Israel.”
39El sacerdot Eleazar prengué els en-censers de bronze que havien presentat aquells que van ser cremats, i els van laminar a martell per a recobrir l’altar.
40Fou per a recordar als fills d’Israel que cap persona profana que no sigui de la descendència d’Aaron no s’ha d’acostar per cremar encens davant el Senyor, a fi que no li passi el mateix que a Corè i la seva colla, tal com el Senyor havia advertit per mitjà de Moisès.
Murmuració dels fills d’Israel41L’endemà, tota la congregació dels fills d’Israel va murmurar contra Moi-sès i Aaron, dient-los: “Vosaltres heu mor el poble del Senyor!”
42I com que tota la congregació s’ava-lotava contra Moisès i Aaron, ells es van girar cap al Tabernacle de Reunió. Ales-hores, el núvol el va cobrir i la glòria del Senyor es manifestà.
43Moisès i Aaron, llavors, es van posar al davant del Tabernacle de Reunió,
44i el Senyor va parlar a Moisès i li digué:
45“Aparteu-vos d’enmig d’aquesta congregació, perquè jo la consumiré en un instant.” Però ells es van prosternar fins a terra,
46i Moisès digué a Aaron: “Pren l’en-censer, posa-hi foc de damunt l’altar, tira-li encens i vés corrents a la congre-gació i fes expiació per ells, perquè de la presència del Senyor ha esclatat la còlera i el càstig ja ha començat.”
47Aaron ho prengué, tal com Moisès havia dit, i corregué a situar-se enmig de la congregació, on la plaga ja havia començat entre el poble. Va posar l’en-cens i va fer expiació pel poble,
48situant-se entre els morts i els vius, i la plaga es va aturar.
49Els morts per la plaga van ser catorze mil set-cents, sense comptar els morts en l’incident de Corè.
50I quan la plaga ja havia cessat, Aaron va tornar al costat de Moisès, a l’entrada del Tabernacle de Reunió.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
