MATEU 21 - Bíblia Evangèlica Catalana

L’entrada triomfal a Jerusalem(Mc 11,1-11 Lc 19,28-40 Jn 12,12-19)

1En arribar a Betfagé, a la mun-tanya de les Oliveres, ja prop de Jerusalem, Jesús va enviar dos dei-xebles,

2i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu una somera fermada i un pollí amb ella. Desfermeu-la i porteu-me’ls.

3Si algú us deia res, contesteu que el Senyor els necessita i que de seguida els tornarà.”

4Això succeí perquè es complís el que el profeta havia dit:

5Digueu a la filla de Sió:

Mira, el teu rei ve a tu,

humil i muntant una somera,

un pollí, fill d’animal de càrrega.

6Els deixebles hi van anar i van fer com Jesús els havia manat.

7Van portar la somera i el pollí, els cobriren amb els seus mantells i Jesús hi va muntar.

8Aleshores, n’hi havia molts que estenien el seu mantell pel camí, i n’hi havia d’altres que tallaven branques i també les hi estenien.

9I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor!

Hosanna a les altures!”

Jesús treu els negociants del temple(Mc 11,15-19 Lc 19,45-48 Jn 2,13-22)

10Quan van entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va esvalotar; i comentaven: “Qui deu ser aquest?”

11La gent responia: “Aquest és el pro-feta Jesús, el de Natzaret de Galilea.”

12Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,

13i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”

14Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir.

15Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar,

16i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai:

De la boca dels infants i dels no-drissons

n’has fet una lloança?”

17I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit.

La figuera seca(Mc 11,12-14.20-24)

18De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana.

19En veure una figuera a la vora del camí, s’hi va acostar, però no hi trobà res, només fulles, i digué: “Que mai més no donis fruit”, i a l’instant la figuera s’assecà.

20Els deixebles, en veure-ho, es van quedar parats, i digueren: “Com és que la figuera s’ha assecat de sobte?”

21Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.

22I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”

L’autoritat de Jesús(Mc 11,27-33 Lc 20,1-8)

23Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?”

24Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo:

25El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure?

26Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.”

27I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”

El dos fills i la voluntat del pare

28“Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya.

29Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar.

30S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar.

31Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu.

32Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut.

Els vinyaters rebels(Mc 12,1-12 Lc 20,9-19)

33“Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.

34Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita.

35Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren.

36Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera.

37Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran.

38Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat.

39Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar.

40Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?”

41Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.”

42Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures:

La pedra que rebutjaren els cons-tructors

s’ha convertit en la clau de l’arc.

És el Senyor qui ha fet això;

ha estat un prodigi als nostres ulls?

43Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits.

44Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.”

45Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells;

46i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.