1El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se’n va al sepulcre i veu la llosa retirada.
2Se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell qui Jesús estima-va, i els diu: “S’han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat.”
3Pere i l’altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre
4els dos corrien alhora, però l’altre dei-xeble s’avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre.
5S’ajupí per mirar i veié les faixes es-teses, però no hi entrà.
6En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses
7i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part.
8Llavors també hi entrà l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué.
9Perquè fins llavors no havien entès que, segons l’Escriptura, ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
10Després, els deixebles se’n tornaren a casa.
Jesús s’apareix a Maria Magdalena(Mc 16,9-11)11Maria s’estava a fora, prop del sepulcre, plorant. Tot plorant es va ajupir per mirar dins el sepulcre
12i veié dos àngels, vestits de blanc, as-seguts l’un al capçal i l’altre als peus del lloc on el cos de Jesús havia estat ajagut.
13Ells li digueren: “Dona, per què plo-res?” Ella els digué: “Perquè s’han em-portat el meu Senyor i no sé on l’han posat.”
14Dit això, donà mitja volta i veié Jesús dret allí; però no s’adonà que fos ell.
15Li digué Jesús: “Dona, per què plo-res? Qui busques?” Ella, pensant que era l’hortolà, li digué: “Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat i jo me l’enduré.”
16Jesús li diu: “Maria!” Ella es gira i exclama en hebreu: “Rabuni!”, és a dir, Mestre.
17Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
18Maria Magdalena hi va anar i va anun-ciar als deixebles: “He vist el Senyor!” I els explicà també tot el que havia dit.
Jesús s’apareix als deixebles(Mt 28,16-20 Mc 16,14-18 Lc 24,36-49)19Quan ja era el capvespre d’aquell mateix diumenge, mentre els deixebles s’estaven dins la casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús s’hi presentà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres!”
20Dit això, els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles van tenir una gran alegria de veure el Senyor.
21Jesús els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Així com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio.”
22Havent dit aquestes paraules alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Es-perit Sant.
23Als qui perdoneu els pecats, els són perdonats, i als qui els retingueu, els són retinguts.”
La incredulitat de Tomàs24Tomàs, un dels Dotze, anomenat el Bessó, no era amb ells quan Jesús s’hi presentà.
25Els altres deixebles li deien: “Hem vist el Senyor!” Però ell els responia: “Si no veig el senyal dels claus a les seves mans, i no toco amb el meu dit el forat dels claus, i no fico la mà en el seu costat, no ho creuré pas.”
26Vuit dies després els deixebles tor-naven a ser a casa, i Tomàs era amb ells. Estant les portes tancades, Jesús s’hi presentà, es plantà al mig i digué: “Pau a vosaltres.”
27Després diu a Tomàs: “Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient.”
28Tomàs respongué: “Senyor meu i Déu meu!”
29Jesús li digué: “¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui sense haver vist han cregut!”
30Jesús va fer molts altres prodigis da-vant els seus deixebles, que no són descrits en aquest llibre;
31però els que hi són han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.