2 SAMUEL 2 - Bíblia Evangèlica Catalana

David proclamat rei de Judà

1Després d’això, David va consul-tar el Senyor i li digué: “¿Haig de pujar a alguna de les ciutats de Judà?” El Senyor li contestà: “Puja-hi.” David va preguntar: “On haig de pujar?” Ell li digué: “A Hebron.”

2David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam la jizreelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, el carmelita.

3Igualment, David hi va pujar amb els homes que tenia, cadascun amb la seva família, i es van instal·lar a les ciutats d’Hebron.

4Els homes de Judà van anar-hi i van ungir David com a rei sobre la casa de Judà. Quan van comunicar a David: “La gent de Jabeix-Galaad ha donat sepultura a Saül”,

5va enviar-los missatgers que digues-sin: “Beneïts sigueu vosaltres pel Senyor, per l’obra piadosa que heu fet amb Saül, el vostre senyor, donant-li sepultura.

6Que el Senyor us tracti amb bondat i fidelitat. Jo també us tractaré bé per la vostra acció.

7Ara animeu-vos i sigueu valents, que si bé Saül, el vostre senyor, ha mort, la casa de Judà m’ha consagrat a mi perquè sigui el seu rei.”

Guerra entre Israel i Judà

8Però Abner, fill de Ner, cap de l’exèr-cit de Saül, prengué Ixbóixet, fill de Saül, i el portà a Mahanaim;

9allà el va proclamar rei de Galaad, d’Aser, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.

10Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan va començar a regnar sobre Israel i hi va regnar dos anys. Només la casa de Judà era fidel a David.

11El temps que David va regnar a Hebron, sobre la casa de Judà, va ser de set anys i sis mesos.

12Abner, fill de Ner, amb el servidors d’Ixbóixet, fill de Saül, van partir de Mahanaim cap a Gabaon.

13També Joab, fill de Seruià, amb els seguidors de David, van sortir i els van trobar al costat de la cisterna de Ga-baon. Allà es van asseure, els uns a l’un costat de la cisterna i els altres a l’altre costat.

14Abner digué a Joab: “Que surtin al-guns joves a lluitar davant nostre.” I Joab digué: “Que surtin.”

15Es van alçar i van passar els assig-nats: dotze benjaminites de la part d’Ix-bóixet, fill de Saül, i dotze d’entre els seguidors de David.

16Cadascun va agafar el seu contrari pel cap, clavant-li l’espasa al costat, i van caure tots plegats. Per això van anomenar aquell lloc Elcat-Assurim, que es troba a Gabaon.

17Aquell dia hi hagué una batalla molt aferrissada, i van ser vençuts Abner i els homes d’Israel davant els servidors de David.

18Eren allà els tres fills de Seruià, Joab, Abisai i Assahel. Aquest Assahel, que era lleuger com una daina,

19es va llançar darrere Abner, sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra, perseguint-lo.

20Llavors Abner es va girar a mirar enrere i digué: “Ets tu Assahel?” Ell respongué: “Sóc jo.”

21Abner li digué: “Aparta’t cap a la dreta o l’esquerra i atrapa un dels joves i queda’t amb el seu botí.” Però Assahel no va voler deixar de perseguir-lo.

22Abner va tornar a dir a Assahel: “Aparta’t del meu darrere! ¿O vols que et tiri per terra? Com podria llavors mi-rar a la cara el teu germà Joab?”

23Ell, però, va refusar d’apartar-se, i Abner el va ferir al ventre amb la llança cap enrere, de manera que la llança li va sortir pel darrere, i va caure mort allí mateix. I tothom qui arribava al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi atu-rava.

24Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner, i quan arribaven a la collada de Guibat-Ammà, a l’est de Guíah, en el camí del desert de Gabaon, el sol ja es ponia.

25Els benjaminites es van aplegar formant un grup que acuitava Abner, i es van aturar al cim d’un turó.

26Llavors Abner va cridar Joab i li digué: “¿És que l’espasa ha de devorar contínuament? ¿No saps tu que això acabarà amb amargura? ¿Fins quan esperaràs per dir al poble que deixi de perseguir els seus germans?”

27Joab respongué: “Per Déu que, si no haguessis parlat, segur que la gent no haurien parat fins a la matinada de perseguir cadascú el seu germà.”

28Llavors Joab va tocar el corn, tot el poble es va aturar i no van perseguir més Israel, ni van tornar al combat.

29Després, Abner i els seus homes van caminar a través de la planura de l’Ara-bà tota aquella nit, van travessar el Jordà i, seguint a través de Bitron, van arribar a Mahanaim.

30Joab va deixar de perseguir Abner, i, quan es va reunir tota la gent, van trobar a faltar dinou homes dels servidors de David, a més d’Assahel.

31Però els de David havien deixat morts tres-cents setanta homes dels benjaminites i dels d’Abner.

32Es van endur Assahel i el van sepultar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Després, Joab i els seus homes van caminar tota la nit, i se’ls va fer de dia a Hebron.