2 SAMUEL 15 - Bíblia Evangèlica Catalana

Revolta d’Absalom contra David

1Després d’això, Absalom es va procurar una carrossa amb ca-valls i cinquanta homes que corrien al seu davant.

2Absalom es llevava de matinada i es posava a un cantó del camí de la porta, i quan algú dels qui tenien plets venia a judici davant el rei, Absalom el cri-dava i li deia: “De quin poble ets, tu?” Quan aquell responia: “Un servidor és de tal tribu d’Israel”,

3Absalom li deia: “Mira, la teva causa és bona i justa, però no tindràs qui t’atengui de part del rei.”

4I Absalom hi afegia: “Tant de bo que em fessin jutge del país i pogués com-parèixer davant meu tothom qui tingués un plet o una causa, que jo li faria justícia!”

5I quan algú s’acostava per fer-li reverència, ell allargava la mà, l’agafava i el besava.

6D’aquesta manera actuava Absalom amb tots els israelites que es dirigien al judici reial, i així es guanyava la volun-tat dels homes d’Israel.

7Al cap de quatre anys, Absalom digué al rei: “Si em dones permís, aniré a Hebron a complir el vot que li tinc promès al Senyor.

8Perquè el teu servidor, quan encara vivia a Gueixur, a la Síria, vaig fer aquest vot: Si el Senyor em permet de tornar a Jerusalem, oferiré un sacrifici al Senyor.”

9El rei li digué: “Vés en pau.” Absalom es va alçar i es va dirigir cap a Hebron.

10Però Absalom havia enviat emissaris a totes les tribus d’Israel amb aquesta ordre: “Així que sentireu el toc de la trompeta, crideu: Absalom regna a Hebron!”

11Van anar amb Absalom uns dos-cents homes de Jerusalem que hi havien estat convidats, però hi anaven de bona fe, sense saber-ne res.

12Absalom, mentre oferia els sacri-ficis, va fer venir, de la seva ciutat de Guiló, el guilonita Ahitófel, conseller de David. La conspiració va créixer, perquè a cada moment augmentava la gent que s’afegia a Absalom.

David fuig de Jerusalem

13Aleshores va arribar un missatger a David, a qui digué: “El cor de la gent d’Israel es decanta per Absalom.”

14I David digué a tots els seus servidors que eren amb ell a Jerusalem: “Al-ceu-vos i fugim, que no podríem esca-par d’Absalom. Afanyeu-vos a sortir, no sigui que ell vagi més de pressa i ens atrapi, aboqui damunt nostre la desgrà-cia i destrueixi la ciutat a fil d’espasa.

15Els servidors del rei van contestar: “Aquí tens els teus servidors, disposats a tot el que mani el nostre senyor, el rei.”

16El rei emprengué la marxa acompanyat de tota la seva casa. El rei, però, va deixar dues concubines perquè guar-dessin el palau.

17El rei, doncs, va sortir de la ciutat amb tota la seva gent i es va aturar en ser a l’últim barri.

18Tots els servidors es van posar al seu costat, mentre els quereteus, els pele-teus i els gueteus, en nombre de sis-cents combatents que havien vingut al seu comandament des de Gat, des-filaven davant seu.

19Llavors el rei digué a Itai, el gueteu: “Per què véns també, tu, amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t amb el nou rei, perquè ets foraster i també exiliat del teu país.

20Tot just vas arribar ahir, ¿i avui t’haig de fer vagar amb nosaltres, jo que ni tan sols sé on haig d’anar? Torna-te’n i emporta’t els teus germans amb tu, i que la bondat i la benevolència del Senyor t’acompanyin!”

21Però Itai va contestar al rei: “Per vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, que allà on sigui el rei, el meu senyor, allà hi serà també el teu servent, tant si és per a morir-hi com si és per a viure-hi.”

22David digué a Itai: “Doncs, passa endavant.” Així va passar endavant Itai, el gueteu, amb tots els seus homes i tota la família que l’acompanyava.

23Tothom plorava amargament, men-tre la gent anava desfilant. El rei va passar el torrent del Cedró, i tot el poble seguia endavant pel camí que va al desert.

24També hi anava Sadoc, amb tots els levites que duien l’arca del Pacte de Déu i que van deixar al costat d’Abitar fins que tot el poble hagué acabat de sortir de la ciutat.

25Llavors el rei digué a Sadoc: “Torna a portar l’arca de Déu a la ciutat. Si trobo gràcia als ulls del Senyor, ell em farà tornar i permetrà que la pugui veure de nou en el seu tabernacle.

26Però si ell digués: ‘No estic content de tu’, estic dispost perquè faci de mi el que li sembli millor!”

27El rei digué encara al sacerdot Sadoc: “Tu ets el vident. Torna a la ciutat en pau i endueu-vos el vostre fill Ahimaas, i Jehonatan, el fill d’Abiatar.

28Mira, jo estaré pels guals del desert fins que m’arribin notícies vostres.”

29Sadoc i Abiatar van tornar l’arca de Déu a Jerusalem, i s’hi van quedar.

30David anava per la pujada de les Oliveres; i mentre pujava anava plorant, amb el cap tapat i caminant descalç. Tota la gent que l’acompanyava també pujava amb el cap tapat i plorant.

31Van donar aquest avís a David: “Ahitófel està entre els qui conspiren amb Absalom”, i David exclamà: “Fes que fracassin els designis d’Ahitófel, Senyor!”

32Quan David va arribar al cim, on de costum adoraven Déu, veié Huixai, l’arquita, que venia al seu encontre, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra.

33David li digué: “Si vinguessis amb mi, més aviat em faries nosa,

34però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: ‘Vull ser el teu servent, rei i senyor meu. Tal com abans vaig ser servent del teu pare, ara vull ser servent teu’; llavors podràs desbaratar els plans d’Ahitófel en profit meu.

35¿No seran amb tu, els sacerdots Sa-doc i Abiatar? Doncs, tot el que puguis saber de la casa del rei ho comunicaràs als sacerdots Sadoc i Abiatar.

36Mira, ells tenen allà els seus dos fills, Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar; per mitjà d’ells m’enviaràs tot el que puguis saber.”

37I Huixai, l’amic de David, va anar a la ciutat al mateix temps que Absalom arribava a Jerusalem.