EZEQUIEL 30 - Bíblia Evangèlica Catalana

El dia del Senyor contra Egipte

1Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

2“Fill d’home, profetitza i digues: Això diu el Senyor: Crideu! Ai, aquell dia!

3Perquè ja s’acosta el dia; sí, és a prop el dia del Senyor. Serà un dia de nuvo-lada, el temps de les nacions.

4L’espasa caurà sobre Egipte i a Etiò-pia hi haurà angoixa, quan les víctimes de l’espasa cauran a l’Egipte, quan li siguin arrabassats els seus tresors i els seus fonaments siguin destruïts.

5Etiòpia, Put, Lud i tota la població mixta, amb Cub i els fills del país del pacte, tots alhora cauran amb ells víctimes de l’espasa.

6Això diu el Senyor: Cauran els qui donen suport a l’Egipte, i serà abatuda l’altivesa del seu poder; des de Migdol fins a Assuan cauran dins d’ell per l’es-pasa, diu Déu, el Senyor.

7I quedaran assolats enmig de països arrasats, i les seves ciutats seran comp-tades entre les ciutats desolades.

8Llavors, quan hauré calat foc a l’Egip-te i siguin destrossats tots els qui li do-nen suport, sabran que jo sóc el Senyor.

9Aquell dia salparan en naus els mis-satgers que jo enviaré per aterrar els refiats etíops, i caurà l’angoixa damunt seu com en el dia d’Egipte. Vet aquí que ja arriba!

10Això diu Déu, el Senyor: Jo acabaré amb la fastuositat d’Egipte per mitjà de Nabucodonosor, rei de Babilònia.

11Ell i el seu poble, els més ferotges de les nacions, seran enviats a devastar el país, desembeinaran les espases con-tra l’Egipte i ompliran els país de ca-dàvers.

12Deixaré eixuts els rius i lliuraré el país a mans de gent malvada, i l’Egipte, amb tot el que conté, serà destruït per mà d’estrangers. Jo, el Senyor, ho he decretat!”

13Déu, el Senyor, diu això: “Destruiré també els ídols, i faré desaparèixer les imatges de Memfis. La terra d’Egipte deixarà de tenir príncep, i escamparé el terror per tot el país.

14Devastaré Patrós, calaré foc a Tanis i executaré la sentencia contra Tebes.

15Abocaré la meva còlera contra Pe-lúsium, el baluard d’Egipte, i extermi-naré la població de Tebes.

16Calaré foc a l’Egipte, Pelúsium es cargolarà de dolor, Tebes serà esbotzada, i els enemics s’apoderaran de Mem-fis en ple dia.

17El jovent d’Heliòpolis i de Bubastis seran morts per l’espasa, i aquestes ciu-tats aniran al captiveri.

18A Dafne s’enfosquirà el dia, quan jo hi esmicoli el jou d’Egipte i n’esborri l’altivesa del seu poder. El cobrirà la nuvolada, i la seva població anirà al captiveri.

19Així executaré les sentències contra l’Egipte, i sabran que jo sóc el Senyor.”

El poder d’Egipte és destruït

20Succeí que l’any onzè, el dia set del mes primer, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:

21“Fill d’home, he trencat el braç del faraó, rei d’Egipte, i heus aquí que no li han embenat, a fi de guarir-lo, ni li han lligat el cabestrell perquè recobri la força d’empunyar l’espasa.

22Per tant, Déu, el Senyor, ha dit: Mira, jo em poso contra el faraó, rei d’Egipte; li trencaré els braços, tant el bo com el fracturat, i faré que l’espasa li caigui de les mans.

23Dispersaré els egipcis entre les nacions i els escamparé entre els pobles.

24Enfortiré els braços del rei de Babilònia i li posaré a la mà la meva espasa, mentre que al faraó li destrossaré els braços i gemegarà davant d’ell, amb gemecs de moribund.

25Sí, enfortiré els braços del rei de Babilònia, mentre que els del faraó perdran la força. Llavors, quan posi la me-va espasa a la mà del rei de Babilònia i ell l’estengui contra el país d’Egipte, sabran que jo sóc el Senyor.

26Dispersaré els egipcis entre les nacions i els escamparé entre els pobles; i tots sabran que jo sóc el Senyor!”