PROVERBIS 25 - Bíblia Evangèlica Catalana

V- SEGONA ANTOLOGIA SALOMÒNICASi el teu enemic té gana, dóna-li de menjar

1També aquests són proverbis

de Salomó; els van transcriure

els homes d’Ezequies, rei de Judà.

2És privilegi de Déu ocultar una cosa,

i prerrogativa dels reis és esbrinar-la.

3Com el cel en altura i la terra en profunditat,

així n’és, d’insondable, el cor dels reis.

4Treu les escòries de la plata

i en sortirà un vas per a l’argenter.

5Treu el malvat de davant el rei

i el seu tron s’afermarà en justícia.

6No presumeixis davant el rei

ni ocupis el lloc dels poderosos.

7Val més que et diguin: “Puja aquí”,

que no pas que se t’humiliï davant d’un magnat.

8Allò que has vist amb els teus ulls,

no tinguis pressa de presentar-ho als tribunals,

perquè, què faràs després,

quan el contrari t’hagi contradit?

9Debat la causa amb el teu opositor,

però no descobreixis el secret d’altri,

10no sigui que qui ho senti et blasmi

i el teu mal nom no es pugui es-borrar.

11Pomes d’or en atuells de plata

és la paraula dita a temps.

12Arracada d’or i ornament d’or fi

és el conseller savi per a l’orella atenta.

13Com frescor de neu en temps de sega

és el missatger fidel per al qui l’ha enviat,

perquè reconforta l’ànima del seu amo.

14Núvols i vent, però gens de pluja,

és l’home que es glorieja falsament de generós.

15Amb paciència, un jutge es deixa convèncer;

que una llengua dolça pot trencar els ossos.

16Has trobat mel? Menja just la que necessitis,

no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar.

17Posa poc sovint el peu a la casa del veí,

no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.

18Maça, espasa i fletxa agusada

és qui testifica en fals contra el seu proïsme.

19Dent cariada i peu dislocat,

tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa.

20Prendre la capa en un dia fred,

o posar vinagre sobre la ferida,

és com cantar cançons a un cor trist.

21Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar,

si té set, dóna-li de beure;

22així apilaràs brases damunt el seu cap

i el Senyor t’ho recompensarà.

23El vent del nord porta la pluja,

i la llengua indiscreta, cares llar-gues.

24Més val viure en un racó del terrat

que en una gran mansió amb una dona batussera.

25Aigua fresca per a la gola assede-gada,

així és la bona notícia de terres llunyanes.

26Font tèrbola i doll corromput

és el just que trontolla davant el descregut.

27No és bo atipar-se de mel,

ni és lloable la recerca de la pròpia glòria.

28Ciutat derruïda i sense muralles

és l’home que no sap dominar el seu temperament.