ÈXODE 15 - Bíblia Evangèlica Catalana

Càntic triomfal de Moisès

1Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern:

Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria;

ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.

2La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor.

Ell ha estat la meva salvació:

aquest és el meu Déu, i jo el lloaré;

Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.

3El Senyor és un gran guerrer,

el seu nom és “el Senyor-Etern”.

4Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar,

el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig.

5Les profunditats els han cobert,

han davallat als abismes com una pedra.

6La teva dreta, Senyor, magnífica en potència;

la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic.

7Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris;

desfermes el teu furor i els consu-meixes com fullaraca.

8Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües,

les onades s’han alçat com un mur;

al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes.

9L’adversari deia:

“Els perseguiré, els atraparé, reparti-ré les seves despulles,

amb ells sadollaré la meva ànima;

desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.”

10Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar;

s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües.

11Qui és com tu, Senyor, entre els déus?

Qui és com tu, gloriós en santedat,

terrible en prodigis, autor de mera-velles?

12Has estès la mà i la terra els ha engolit.

13Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir,

amb el teu poder l’has guiat al teu santuari.

14Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran,

la por dominarà els habitants de Filistea.

15Llavors els prínceps d’Edom tremo-laran,

s’angoixaran els caps de Moab,

quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan.

16Damunt d’ells caurà el pànic i el terror,

per la grandesa del teu braç emmu-diran com estàtues,

fins que passi el teu poble, Senyor,

el poble que tu has adquirit.

17El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat,

al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva;

al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat.

18El Senyor Etern regnarà per sempre més.

19Quan els cavalls del faraó i els seus carros amb els seus conductors van en-trar dins el mar, el Senyor féu tornar les aigües del mar damunt d’ells, mentre que els fills d’Israel havien passat a peu eixut pel mig del mar.

20I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant,

21mentre Maria els cantava la tornada:

“Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria,

ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.”

L’etapa a Marà i Elim

22Moisès féu partir els fills d’Israel del Mar Roig en direcció al desert de Xur, per on van estar caminant durant tres dies sense trobar aigua.

23Van fer cap a Marà, però no van poder beure l’aigua de Marà perquè era amarga. Per això a aquell lloc li diuen Marà.

24El poble va començar a murmurar contra Moisès i deien: “Què beurem?”

25Llavors Moisès va invocar el Senyor, i el Senyor li va indicar un tronc, i Moi-sès el va tirar a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça. Allí el Senyor va donar al poble un estatut normatiu, i el va posar a prova,

26dient-li: “Si escoltes atentament la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que és recte als seus ulls, i fas cas dels seus manaments i observes tots els seus esta-tuts, no faré caure damunt teu cap dels flagells que he fet caure damunt els egipcis; perquè jo sóc el Senyor, el teu guaridor.”

27Desprès van anar a Elim, on hi ha dotze deus d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.