JOB 15 - Bíblia Evangèlica Catalana

Segon cicle de discursosRèplica d’Elifaz: Què saps tu que nosaltres no sapiguem?

1Elifaz, el temanita, prengué la paraula i digué:

2¿Respon el savi amb una ciència d’aire,

i s’infla per dins de vent de l’est,

3argüint amb paraules que no diuen res,

i amb termes sense cap utilitat?

4Tu, fins arribes a destruir el temor de Déu

i a menystenir la reflexió davant d’ell!

5Perquè el teu pecat inspira la teva boca,

i adoptes el llenguatge dels astuts.

6La teva boca et condemna, i no pas jo,

i els teus llavis testifiquen contra tu.

7¿Ets nascut tu el primer dels homes,

o t’han posat al món abans que els turons?

8¿Que potser has escoltat les confi-dències de Déu

i t’has fet teva la saviesa?

9Què saps tu que nosaltres no sa-piguem?

Què copses tu que a nosaltres se’ns escapi?

10També entre nosaltres hi ha home canós i vell,

carregat de dies, més que no el teu pare!

11¿Et sembla per el consol diví i les nostres paraules suaus?

12Per què el teu cor s’arravata,

i els teus ulls parpellegen,

13mentre et tombes furiós contra Déu

i deixes escapar de la teva boca tantes ofenses?

14Què és l’home perquè pugui ser pur,

i el nascut de dona perquè sigui just?

15Si ni en els seus sants no té con-fiança,

i el cel no és pur als seus ulls,

16què no serà amb l’abominable i corromput,

un home que engoleix la iniquitat com l’aigua!

El turment del malvat

17Et vull alliçonar: escolta’m,

i t’exposaré allò que he vist,

18allò que els savis ensenyen,

i no fou amagat pels avantpassats,

19els únics a qui va ser donat el país,

sense que entre ells s’hi barregés cap estranger.

20Tots els dies són de turment per al malvat,

i comptats els anys que li queden al dèspota;

21veus paoroses ressonen a les seves orelles,

en plena pau l’escomet el devasta-dor.

22No confia poder escapar de les te-nebres,

i ja es veu destinat a l’espasa;

23vagareja per l’entorn buscant menjar: on serà?

Sap que té el dia tenebrós a l’abast de la mà,

24l’aterren la tribulació i l’angoixa,

l’escometen com l’exèrcit d’un rei a l’assalt;

25perquè va allargar la mà contra Déu

i va provocar el Totpoderós;

26corria contra ell amb el coll alçat,

emparat per la barrera dels seus escuts.

27S’ha engreixat el seu rostre,

i té ben coberts els lloms;

28i s’ha instal·lat en ciutats proscrites,

en cases on ja no s’hi viu,

que són a punt d’ensorrar-se.

29No s’enriquirà ni li durarà la hi-senda,

ni s’estendran per la terra les seves possessions.

30No sortirà de l’obscuritat;

la xardor ressecarà els seus rebrots,

la ventada s’endurà la seva flor.

31No confiï en la vanitat,

perquè la quimera serà el seu premi;

32abans del seu temps serà tallat,

i el seu brancam no reverdirà;

33traurà raïm agre com el cep,

i deixarà caure la seva flor com l’olivera.

34Perquè la casta dels impius és es-tèril,

i el foc consumirà les tendes de corrupció.

35Qui concep malícia, infanta ini-quitat,

i en el seu ventre hi cova l’engany.