DEUTERONOMI 19 - Bíblia Evangèlica Catalana

Les ciutats de refugi

1“Quan el Senyor, el teu Déu, destrossi les nacions, la terra de les quals el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu, quan les hagis conquerit i hagis ocupat les seves ciutats i les seves cases,

2et reservaràs tres poblacions dins del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat.

3Prepararàs el camí i dividiràs en tres parts el territori d’aquest país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, i serviran perquè qualsevol homicida s’hi pugui refugiar.

4I aquestes seran les condicions de l’homicida que podrà refugiar-s’hi i sal-var la vida: Aquell qui hagi mort el seu proïsme sense voler i sense tenir-li ene-mistat.

5Com, per exemple, quan un va amb el seu company al bosc, a tallar llenya i, quan la seva mà brandeix la destral per donar el tall a l’arbre, salta el ferro del mànec, toca el seu company i el mata, aquest podrà fugir a qualsevol d’aquelles ciutats i podrà salvar la vida;

6evitarà que el venjador de sang, quan la ira li omple el cor, persegueixi l’ho-micida i, si el camí és llarg, l’atrapi i el mati, quan de fet no mereixia la mort, ja que no li tenia odi.

7Es per això que et dono aquesta ordre: Reserva’t tres poblacions,

8i quan el Senyor, el teu Déu, eixampli el teu territori, com va jurar als teus avantpassats, i et doni tota la terra que va prometre de donar als teus avantpassats,

9si procures guardar tots aquests manaments que avui et prescric per complir-los estimant el Senyor, el teu Déu, i seguint sempre els seus camins, llavors podràs incrementar amb tres ciutats més les tres d’abans.

10Així no es vessarà sang a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna com a heretat, i no caurà damunt teu la respon-sabilitat de sang.

11Però si un home odia el seu proïsme i li posa un parany, i llençant-se damunt d’ell el fereix greument, fins al punt que mor, i després fuig a una d’aquelles ciutats,

12els ancians d’aquella ciutat el faran agafar i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori.

13No te’l miris amb compassió; neteja-ràs Israel de sang innocent i serà un bé per a tu.

Respectar els límits de propietat

14No canviaràs de lloc les fites del teu veí que els antics havien establert en l’heretatge que has de rebre a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

Contra el fals testimoni

15No valdrà un sol testimoni contra algú en tots els casos de culpa o de falta, sigui quin sigui el delicte comès; només per la declaració de dos o tres testimonis s’establirà la causa.

16Si es presenta un testimoni maliciós contra algú per acusar-lo d’un crim,

17els dos homes que pledegen compa-reixeran davant el Senyor, en presència dels sacerdots i dels jutges en funcions en aquell moment,

18i els jutges investigaran a fons; i si aquell és un testimoni fals, que ha decla-rat mentides contra el seu germà,

19llavors faràs amb ell el mateix que ell pretenia fer contra el seu germà; així eliminaràs el mal d’enmig teu.

20Així els altres ho sabran i temeran, i no tornaran mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu.

21No te’l miris amb compassió: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.”