LAMENTACIONS 3 - Bíblia Evangèlica Catalana

Tercera lamentació. La misericòrdia del Senyor no s’ha acabatÀlef

1Sóc l’home que ha vist l’aflicció

sota la vara de la seva ira.

2M’ha guiat, però m’ha fet caminar

en tenebres, no en la llum.

3Sí, torna contra mi la mà,

un cop i un altre, tot el dia.

Bet

4M’ha fet envellir la carn i la pell,

m’ha esberlat els ossos.

5Ha alçat contra mi un setge

d’amargura i angoixa;

6m’ha reclòs a les tenebres,

com els morts de fa temps.

Guímel

7M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir;

ha fet feixugues les cadenes.

8Fins si clamo i crido auxili,

ell barra el pas a la meva pregària.

9M’ha tancat els camins amb mur de pedres;

m’ha fet equivocar el rumb.

Dàlet

10S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait,

com un lleó a l’amagatall.

11M’ha esgarriat els camins i em des-trossa,

m’ha deixat fet una ruïna.

12Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc

de les seves fletxes.

He

13M’ha clavat als ronyons

les fletxes del seu buirac.

14Sóc la riota de tot el meu poble,

el tema de les seves burles tot el dia.

15M’ha sadollat d’angoixes,

m’ha embriagat de metzina.

Vau

16M’ha trencat les dents amb les pe-dres,

m’ha enterrat a la cendra.

17Ha allunyat la meva ànima de la pau,

he oblidat el benestar;

18fins he pensat: Ha mort la meva confiança,

ja no espero res del Senyor.

Zain

19El record de l’aflicció i l’abatiment

es una amargura i un verí.

20Hi penso contínuament,

i l’ànima s’esfondra dintre meu.

21Hi reflexionaré interiorment,

i així recuperaré la confiança.

Het

22Que la misericòrdia del Senyor

no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.

23Les renoves cada matí:

És gran la teva fidelitat!

24El Senyor és la meva heretat –em diu l’ànima–:

per això, confiaré en ell.

Tet

25El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen,

amb l’ànima que el busca.

26És bo esperar pacient

la salvació del Senyor.

27És bo per a l’home suportar el jou

des de la joventut.

Iod

28Que reposi solitari i callat,

que és el Senyor qui li ha imposat;

29que enfonsi la boca a la pols:

potser hi haurà esperança.

30Que pari la galta al qui li pega

i s’ompli d’oprobi.

Caf

31Perquè el Senyor no rebutjarà

perpètuament.

32Encara que afligeixi, tindrà com-passió

per la immensitat del seu amor;

33que no és per gust que humilia

i afligeix els ésser humans.

Làmed

34Quan aixafen amb els peus

tots els captius del país,

35quan violen el dret d’algú

davant la cara de l’Altíssim,

36quan es comet injustícia en un procés,

el Senyor no ho veu?

Mem

37Qui és aquell qui decideix una cosa?

Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti?

38¿No és de la boca de l’Altíssim

que vénen els mals i els béns?

39Doncs, per què es queixa l’ésser humà?

Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats!

Nun

40Repassem els nostres camins,

revisem-los i tornem al Senyor.

41Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.

42Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat.

Sàmec

43T’has cobert d’ira i ens has perse-guit, ens has matat sense pietat;

44t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària;

45ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions.

Pe

46Han obert la boca contra nosaltres

tots els nostres enemics.

47El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre.

48Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble.

Ain

49Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran

50fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant.

51Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat.

Sade

52Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell.

53M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres;

54l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut!

Cof

55He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.

56Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.

57El dia que t’invocava t’has acostat

i m’has dit: No temis!

Reix

58Tu has defensat, Senyor,

la causa de la meva ànima,

tu has redimit la meva vida.

59Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret!

60Has vist tota la seva ràbia,

totes les seves intrigues contra mi.

Sin

61Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions;

62les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi.

63Estiguin drets o asseguts,

observa que sóc l’objecte de les seves sàtires.

Tau

64Dóna’ls, Senyor, la paga que merei-xen les seves accions.

65Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció.

66Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor!