1Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les teves meravelles;
2vull alegrar-me i exultar en tu,
cantaré al teu nom, oh Altíssim!
Bet3Quan recularan els meus enemics,
ensopegaran i cauran davant teu.
4Has defensat el meu dret i la meva causa,
assegut al tribunal com a Jutge just.
Guímel5Has reprimit les nacions i extermi-nat l’impiu,
n’has esborrat el nom per sempre més.
6S’han acabat els enemics: fins llur record s’ha esvaït.
Enderrocades, les ciutats són ruïnes per sempre.
He7Però el Senyor presideix perpè-tuament,
afermat el seu tron per al judici,
8per a regir l’univers amb justícia
i sentenciar els pobles amb equitat.
Uau9El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit,
un refugi en moments de tribulació.
10Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom,
perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Zain11Canteu salms al Senyor que habita a Sió,
divulgueu les seves proeses entre els pobles;
12ell demana comptes de sang i els recorda,
i no oblida el clam dels afligits.
Het13Compadeix-te de mi, Senyor;
mira’m afligit pels meus enemics,
tu que m’arrenques de les portes de la mort
14per tal que proclami les teves lloances,
als portals de la Filla de Sió,
i t’exulti per haver-me salvat.
Tet15Els pagans s’han enfonsat en la fossa que excavaren;
a la trampa que havien parat s’hi han agafat el peu.
16El Senyor s’ha mostrat i ha fet justícia:
el malvat s’ha entrampat en el propi parany. (Música. Pausa)
Jod17Que retornin els dolents cap al sepulcre,
tots els descreguts que s’obliden de Déu.
Caf18El pobre no quedarà oblidat per sempre,
ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
19Alça’t, Senyor, que no triomfi l’home;
que siguin jutjats els pagans davant teu.
20Que s’esglaïn de por, Senyor;
que els pagans aprenguin
que no són sinó homes! (Pausa)
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.